TROBADA

La tardor disfressada batega per damunt dels caps a la sorollosa ciutat i un sol esmorteït plana sobre els carrers que simulen un circuit enrevessat al seu entorn. Ell s’afanya a pas lleuger tot mirant de reüll les busques del rellotge que dansen al canell. El temps, sempre esclavitzant, no l’ofega però no voldria pas fer tard. La capital és gairebé només un espai de feina que contempla en bocins petits les estones del gaudir i aquells instants que seguirien a la passejada esbossaven, imaginàriament, una pinzellada de plaer. Va ser ahir que va rebre un missatge escrit que convidava a la recerca d’alguna excusa laboral i profitosa, perquè no, per viatjar a la ciutat i regalar-se una trobada provocada amb una amiga prou interessant.
I el rètol forjat que descriu el racó concertat s’aclareix a la vista al ritme de les petjades i enmig de l’acústica imperant. Franqueja la porta sòlida i pesada i fa cap a l’interior, i abans se li acosti algú del personal ja l’ha sotjat, l’amiga, en una taula curosament parada i en un espai de llum solitari. Asseguda, desplega un núvol de sensualitat que il·lumina l’estança. Sembla, sota el puny de la observació, que hi ha algun altre comensal que se n’ha adonat i ella rep les mirades sense vergonya ni compliments amb la certesa de l’experiència. S’apropa amb passa silenciosa impregnant-se de les ganes i el desig cap a la noia esplendorosa mentre els efluvis de la cuina voleien al seu entorn. Amb un gest lliure de rigor, la besa dolçament als llavis amb una fragilitat delicada que inclou unes paraules sense so. El somriure s’instal·la com un mantell protector entre ells, només és un esbós però a perpetuïtat, tenien avidesa l’un per l’altre. Els colors dels seus ulls flirtegen en un joc de mots encreuats amb les lletres sabudes, escrites sobre el paper del somni. Un parèntesi ritual s’esmuny educadament a la taula per ratificar una tria obligada per l’instant. Quatre paraules només que suren i naveguen entre la complicitat son l’ordre per compartir un àpat, mentre ell amb un cop d’ull precís i segur esmenta un nom desconegut que sonarà en breu a les copes brillants encara buides. I segueixen dient-se sense paraules totes les sensacions que duien teixides i desades per l’ocasió. El cristall transparent es tenyeix del color roig fosc que vesteix l’art de la vinya treballada i s’alça per un desig mut i nítid. Els plats tracen el camí des de més enllà de les olors i aterren amb elegància al seu davant. L’obertura simfònica de colors i textures esclata per moments i els sabors llueixen les gales amb fruïció. Ara sí, les paraules esdevenen enmig del joc dels ulls que no resten en silenci mentre el núvol de sensualitat segueix desplegat i acapara l’enveja de l’entorn. Aliens però al mon, ambdós, gaudeixen del plaer de compartir.
Les copes destil·len llàgrimes marcades i la conversa flueix pels viaranys de la intimitat, amb notes de picant i apunts de sentiments. Ella es bressola entre les paraules i el gest minimalista. Ell discurseja lentament i mastega els mots amb molta cura. Tot avança. A les acaballes planeja lliure, com en un vol sense motor i silenciós, l’adopció d’un temps afegit i la proposta d’un cau que els contempli. Marxen acuradament després de les obligacions i amb el núvol de sensualitat encomanada cap a l’extern brogit de la ciutat. De fora estant els ulls parlen sense so i la brúixola els dibuixa el senderi a seguir.