Tria

Un relat de: Trena

Sempre que escric ho faig amb el bolígraf a la mà. Sembla mentida que a aquestes dates encara em senti estranya escrivint a cop de teclat. De fet, m'hi passo hores escrivint davant l'ordinador a la feina, però quan es tracta de descriure la música que m'omple l'ànima, em resulta més fàcil si tinc un bolígraf a la mà que no pas un munt de lletres ja preparades per a ser pitjades.

Doncs bé, aquesta música a la qual em referia unes línies més amunt, avui us la descriuré com un so trist, però no de tristesa. Un so lent, com si el músic agafés el violí i amb poca ànsia anés fent sonar unes notes sense pensar-les i en sorgís una melodia suau, dolça, però alhora cansada i mig trista:

Arribarà un moment en què les llàgrimes del músic lliscaran per la galta fins a trobar el violí . I en aquest moment hauran guanyat elles, i el violinista afluixarà l'esquena i entremig dels seus pensaments més tristos deixarà de tocar .

O potser, la melodia suau i dolça d'aquelles notes improvisades aniria agafant força fins a fer aixecar el violinista de la seva eterna cadira i el faria tancar els ulls i sentir una música encoratjadora, acompanyada de somnis d'orquestra sense fi.


Comentaris

  • m'encnata[Ofensiu]
    AnNna | 19-04-2006 | Valoració: 9

    realment m'encanta....


    potser el principi no lliga gaire amb el etxt general, però m'encanta....

    segur que la música alegre eixugarà les llàgrimes del violinista abans que arribin a la seva barbeta! :P


    petoooons!

  • Espero sentir sempre aquesta orquestra...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 30-10-2005

    ...acompanyada de somnis que és la teva escriptura.
    Un relat molt bonic amb idees interessants.
    Una abraçada.

  • ambre | 21-10-2005 | Valoració: 10

    El violiniste i el violí són el maiteix ens indivisible.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Trena

8 Relats

38 Comentaris

10351 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Néixer, el que es diu néixer, ho vaig fer a Barcelona, l'any 1977, però fins ara sempre he viscut al meu poble, Argentona.
M'agrada escriure en els moments que ja fa temps que porto massa sentiments per dins.
De tant en tant, i de cop i volta, m'assec i escric.
Simplement. Com totes les coses que m'agrada fer.