Cercador
Tret d'un tret
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Indenunciable, encara feria més. La Dolors patia. Havien estat únicament un grapat minso de mesos de convivència. S'hi havia avesat. L'adoptà, sí, per pena. Gran cosa, no obstant, per a qui és acollit. Si havia mort la dona que el cuidava (i estimava) (o 'es cuidaven' i 's'estimaven')...no era motiu d'aflicció que esdevingués un sensesostre, un abandonat? Sent veïnes, motiu d'afegitó, pel 'favor' pòstum.
La Dolors disposà amb la seva millor dolcesa tot el pertinent per tal que el nouvingut se sentís si no 'com a casa', amb benestar. I, pel que feia a ella, no tardà en abraçar la presència d'en Dreu. Dreu, nom sencer, no pas diminutiu d'Andreu. Callat, carinyós, polit. Potser excessivament pelut. Adorava estar-se a la terrassa, aviciat amb l'escalfor solar, les hores pertinents. Quan el fred irrompia, cap a dins!
Tot d'en Dreu plaïa a la Dolors. Aviat, naturalment, en sentí amor. Se l'enduia al llit, si ell no manifestava inconvenient. I quina companyia!
En Dreu era perfecte. Llevat d'una cosa...
No, no que es tractés d'un gat.
Tret d'un tret que un del barri que odiava els felins li engegà directe al cervell i que va abatre el pobre Dreu.
Tret d'aquell tret que va abatre l'alegria diària de la Dolors.
Tret d'aquell tret de gràcia (pel malvat) i de desgràcia per l'afectada.
El karma treballa fi i bé. Aquella tardor, encetada l'execrable temporada de cacera, el veí va morir a causa d'un tret etiquetat de 'perdut'. No pas. Un tret JUSTICIER.
La Dolors disposà amb la seva millor dolcesa tot el pertinent per tal que el nouvingut se sentís si no 'com a casa', amb benestar. I, pel que feia a ella, no tardà en abraçar la presència d'en Dreu. Dreu, nom sencer, no pas diminutiu d'Andreu. Callat, carinyós, polit. Potser excessivament pelut. Adorava estar-se a la terrassa, aviciat amb l'escalfor solar, les hores pertinents. Quan el fred irrompia, cap a dins!
Tot d'en Dreu plaïa a la Dolors. Aviat, naturalment, en sentí amor. Se l'enduia al llit, si ell no manifestava inconvenient. I quina companyia!
En Dreu era perfecte. Llevat d'una cosa...
No, no que es tractés d'un gat.
Tret d'un tret que un del barri que odiava els felins li engegà directe al cervell i que va abatre el pobre Dreu.
Tret d'aquell tret que va abatre l'alegria diària de la Dolors.
Tret d'aquell tret de gràcia (pel malvat) i de desgràcia per l'afectada.
El karma treballa fi i bé. Aquella tardor, encetada l'execrable temporada de cacera, el veí va morir a causa d'un tret etiquetat de 'perdut'. No pas. Un tret JUSTICIER.
l´Autor
922 Relats
984 Comentaris
458968 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com