Cercador
“ TRESORS’ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésHe demanat als meus amics de Vilanova i la Geltrú que programin les passejades que calgui per aquest fossar, per tal de documentar acuradament el sepulcre de Roig i Sala Germans; el sepulcre del pintor Joaquim Mir; el sepulcre de Cabanyes i Marqués, d’estil historicista, obra de l’escultor Joan Roig Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918, en el qual es van dipositar les restes del poeta Manuel de Cabanyes, el 1953; el monument funerari d’estil eclèctic modernista de la família Ortoll i Junqué, realitzat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), de 1905; el panteó modernista de Víctor Balaguer i Cirera, realitzat per l’arquitecte municipal Bonaventura Pollès i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), arquitecte, tallat per Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917) i enlairat pel constructor Joan Sas i Gorgori, de 1905; el sepulcre de Bonaventura Barceló i Fernández, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana; el sepulcre de Joan Serra Totesaus, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Pablo Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919) i del constructor J. N. Font, any 1884; el sepulcre de Pau Soler i Morell, d’estil modernista, de l’arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó de 1901(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918); el sepulcre de Sans, d’estil classicista, atribuïble a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, possiblement de 1880; el sepulcre de Baró, d’estil modernista, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), i de l’escultor Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919); el sepulcre d’A. Font, d’estil historicista modernista, de 1890; el sepulcre de Francesc Gumà i Ferran, d’estil classicista, de 1873; el sepulcre de Mas, d’estil classicista naturalista, de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana ; el sepulcre de Joan Samà i Martí, d’estil classicista, d’autor desconegut que firma A. C., de 1865; el sepulcre de la família Torrents i Olivella, d’estil clàssic, de Juan Nemmi, de finals de segle XIX; i el sepulcre de José Francisco Lluch i Torrents, d’estil grecoromà, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), de l’any 1887.
De la galeria de capelles panteons destaquen la número 1, d’estil grecoromà, dedicada als metges, sacerdots i religioses morts durant l’epidèmia de còlera de 1854; la capella panteó número 2, de Ricart Valent, d’estil modernista, obra de l’arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918),, de 1901, actualment amb làpida de la família Ochoa-Cabanyes; la capella panteó número 14, de Andrés Milà i Mestre, d’estil classicista, dels escultors F. Sayas i Agustí Claramunt i Martínez (Vilanova i la Geltrú, 1846-1905); la capella panteó número 22, de Maria Lluïsa Aymar, d’estil classicista, del constructor Llopis, i la capella panteó de Josep Valls Canela, d’estil neogòtic, de 1876.
L’any 1879, l’enginyer vilanoví Francesc Lluch i Rafecas (Vilanova i la Geltrú, 28 de desembre de 1836 — Barcelona, 16 d'abril de 1882) va projectar i dirigir la construcció de nous nínxols, panteons i els hipogeus de rocalla.
Els cal també esbrinar l’advocació de la capella del Cementiri.
De la galeria de capelles panteons destaquen la número 1, d’estil grecoromà, dedicada als metges, sacerdots i religioses morts durant l’epidèmia de còlera de 1854; la capella panteó número 2, de Ricart Valent, d’estil modernista, obra de l’arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918),, de 1901, actualment amb làpida de la família Ochoa-Cabanyes; la capella panteó número 14, de Andrés Milà i Mestre, d’estil classicista, dels escultors F. Sayas i Agustí Claramunt i Martínez (Vilanova i la Geltrú, 1846-1905); la capella panteó número 22, de Maria Lluïsa Aymar, d’estil classicista, del constructor Llopis, i la capella panteó de Josep Valls Canela, d’estil neogòtic, de 1876.
L’any 1879, l’enginyer vilanoví Francesc Lluch i Rafecas (Vilanova i la Geltrú, 28 de desembre de 1836 — Barcelona, 16 d'abril de 1882) va projectar i dirigir la construcció de nous nínxols, panteons i els hipogeus de rocalla.
Els cal també esbrinar l’advocació de la capella del Cementiri.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425071 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS