Cercador
TRESORS DE SORDS. EL PONT MEDIEVAL, EL COMUNIDOR I L’ESGLESIA DE SANT ESTEVE. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA XDE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava el pont medieval de Sords, al terme de Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que els seus tres arcs són construïts amb carreus de mida regular. Els dos arcs laterals, més petits, són parcialment cegats. Alguns fragments d'aquest pont foren reconstruïts amb formigó, que resulta ben visible.
El pont medieval queda avui en un costat de la nova via, que mena fins a l’església de Sant Esteve, que conserva un curiós comunidor, que exerceix alhora com accés i tancament del recinte del fossar parroquial i el temple.
Quan al topònim, al diccionari Català Valencia Balear trobava : A la sorda o A les sordes: sense fer remor, sense dir res, procurant passar inadvertit. Des del pont aquesta és la sensació que us trametrà el Terri, topònim que com Ter, hom defensa que és d'origen preromà, i que vindria a ser una forma diminutiva de riu, rieró, rierol, rierany, flum,....
http://www.raco.cat/index.php/treballsscgeografia/article/viewFile/221176/301981
Per aquest any 2017, els catalans haurien d’assumir el compromís de ‘posar en valor’ algun element del patrimoni històric i/o artístic, s’inclouen aquí masies, ponts, castells, escoles, edificis medievals, modernistes, ermites, capelles, esglésies,..., i allò que a vosaltres us sembli d’interès.
Catalunya us ho agrairà
El pont medieval queda avui en un costat de la nova via, que mena fins a l’església de Sant Esteve, que conserva un curiós comunidor, que exerceix alhora com accés i tancament del recinte del fossar parroquial i el temple.
Quan al topònim, al diccionari Català Valencia Balear trobava : A la sorda o A les sordes: sense fer remor, sense dir res, procurant passar inadvertit. Des del pont aquesta és la sensació que us trametrà el Terri, topònim que com Ter, hom defensa que és d'origen preromà, i que vindria a ser una forma diminutiva de riu, rieró, rierol, rierany, flum,....
http://www.raco.cat/index.php/treballsscgeografia/article/viewFile/221176/301981
Per aquest any 2017, els catalans haurien d’assumir el compromís de ‘posar en valor’ algun element del patrimoni històric i/o artístic, s’inclouen aquí masies, ponts, castells, escoles, edificis medievals, modernistes, ermites, capelles, esglésies,..., i allò que a vosaltres us sembli d’interès.
Catalunya us ho agrairà
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430683 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ