TRANSMUTACIÓ LÍQUIDA

TRANSMUTACIÓ LÍQUIDA


Ella tenia un do secret. Cada nit, després de sopar, es tancava al lavabo. No era per pudicitat. Era pel ritual. De la quietud sorgia un soroll líquid, clar, contra la porcellana. I després, l’olor: intensa, afruitada, a vi blanc del Penedès.

Mai en vaig entendre la química, però sí l’encant. Allò que hauria de ser vici o malaltia es transformava, en ella, en un acte de delicadesa alquímica. Era la seva manera íntima de fer poesia amb el que el cos rebutja.

Un miracle discret que embellia fins allò més prosaic. La mirada llunyana que posava després ho explicava tot: havia transmutat el vulgar en essència pura.






2026