Cercador
Tots som l'estranger d'algú altre
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Havies establert conversa amb aquell jove senegalès quan s'oferí a fer-te una foto davant un sortidor d'una plaça turística, observant que feies ganyotes de disgust amb els resultats dels selfies. Se us van omplir els peus d'una multitud de formigues feinejadores, deleroses d'enfilar-se a les vostres sandàlies de preu i materials tan diferents. Les vàreu treure, rient. El vas convidar a prendre alguna cosa. El noi no disposava de diners, encara que s'allotgés en un hotel. Feia uns mesos que una bona colla com ell s'hi estaven. Els havien ubicat allà, vinguts d'Alemanya. Anar-se'ls passant, vas pensar.
Tu parlaves un francès macarrònic que, precisament aquells dies, per motius laborals, t'entestaves a treure'n el rovell, després d'haver substituït aquella llengua, feia dècades, degut a nous costums escolars, per l'anglès.
Costava recordar i pronunciar el nom del noi que tenia la mateixa edat que el teu fill universitari.
-Je veux un travail, je veux un salaire. Peux-tu m'aider?
Gens fàcil, sense papers. N'havia passades quatre (i cinc i sis i...) per assolir Europa i potser no li serviria de res. Imaginar que el teu fill hagués protagonitzat el que aquell noi havia patit et feria l'ànima. Vas mirar-te'l com feia l'últim glop de la tònica.
Llavors li vas dir, amb el teu francès en recuperació, que esperaves que el que desitjava es fes realitat. Vas concloure amb una frase del llibre que aquells dies tenies a la tauleta de nit, 'Les enfants de la liberté', de Marc Levy.
-On est tous l'étranger de quelqu'un.
I vas afegir:
-C'est toi qui m'a aidé.
Us vareu abraçar i cap estrangeria no existia.
Tu parlaves un francès macarrònic que, precisament aquells dies, per motius laborals, t'entestaves a treure'n el rovell, després d'haver substituït aquella llengua, feia dècades, degut a nous costums escolars, per l'anglès.
Costava recordar i pronunciar el nom del noi que tenia la mateixa edat que el teu fill universitari.
-Je veux un travail, je veux un salaire. Peux-tu m'aider?
Gens fàcil, sense papers. N'havia passades quatre (i cinc i sis i...) per assolir Europa i potser no li serviria de res. Imaginar que el teu fill hagués protagonitzat el que aquell noi havia patit et feria l'ànima. Vas mirar-te'l com feia l'últim glop de la tònica.
Llavors li vas dir, amb el teu francès en recuperació, que esperaves que el que desitjava es fes realitat. Vas concloure amb una frase del llibre que aquells dies tenies a la tauleta de nit, 'Les enfants de la liberté', de Marc Levy.
-On est tous l'étranger de quelqu'un.
I vas afegir:
-C'est toi qui m'a aidé.
Us vareu abraçar i cap estrangeria no existia.
Comentaris
-
Accions universals[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 29-08-2024 | Valoració: 10
Bon dia, Mena Guiga:
Una escena profunda, tendra, empàtica i que acaba en una acció universal: l'abraçada.
Un relat, que a més fa pensar. Et felicito per com l'has escrit.
Una abraçada,
Helena -
entesa[Ofensiu]Atlantis | 29-08-2024
Una trobada amb algú diferent, de pell, de parla i de costums. M'agrada les frases que intercales i el reconeixement de l'altre.
l´Autor
922 Relats
984 Comentaris
458968 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com