TOMIRIS, reina dels masagetes

Tomiris invicta cavalca lliurement per les infinites estepes sense límits.
La seva terra imbatuda altiva s’alça
Regada les seves terres fosques sorrenques per ossos, sang i despulles
d’ancestres que es negaren a ser serfs, esclaus i ser dirigit per veïns nocius
i per invasors que gosaren pertorbar aquell poble gloriós.


Ningú pot triar el seu destí

si abans no deixa rols de subjugat, inconsciència i esclavatge.

menys ser el germà petit en eterns boirosos despertars

al fuet d’ambicions d’altres pobles estranys.



Dies de dol pels Aquemènides
el Rei de reis en nit eterna jau destronat

-Avui pas t'acompanyat la sort.
-Alliberes hebreus de malaurats exilis a Babilònia,
però reis de tendals t’han segat la vida,
al parany d'en Tomiris al capdavant t'ha caçat

Escites del nord et negaren, a seguir la teva lliçó.
El cap de Cir II el gran, als peus de Tomiris rau.
Mentre a Pasàrgada, Atossa i Mandana acomiaden pare i espòs
amb batucada al pàl·lid sepulcre, de dol, plany i ploramorts,

Habitadors de deserts i estepes
Adoradors del Sol, sense casoris,
beuradors de llet fermentada i sacrifis de cavall
han vençut aquell presumptuós luxós rei,
d’argentats Palaus i muralles daures
de la gran Summer i Babilònia



La reina dels nòmades amb llorers,

cavalca al galop amb sagnant espasa

crinera al vent blindant territoris el seu xiscle espanta
Llengua, costums, tarannàs salvis són.

El seu fill Espargapises venjat fou.



Cir, Cir, estabilitzador de les rutes de seda a orient

que has forjat un gran Imperi.

L'amor pas es pot vèncer amb força,
sols tendresa, paciència i assossec

El que no has pogut vèncer amb ton cor

Menys amb espasa i esperons podràs.

Condemnat a perdre per sempre més,
qui el bé i plaer de l'amor guany,
sense puresa i fora de tota mesura mortal

Robar un cor volies, i desvalisat ha estat el teu
furtada la vida i com un rec
el teu cap roda per àrids i erms



Llemosí pren exemple
que trit trontolles avall
en un globalitzador món homogeneïtzador,
que fumeixa vides, somnis i motllons.

Hay d'aquells que deleguen son fat a estranys foresters
Soterrats i condemnats a polsims benaurats som