"Tocs d’enderroc" (Contratemps de passatemps)

Un relat de: free sound

Què t’ha passat?
tot ha canviat?
és sols un somni, o bé realitat...
Potser em fa por,
tanta absorció,
doncs no vull viure en l’abandó.
No tot és sort,
sigues més fort,
no vull sentir-me com si fos mort.
Sóc el que sóc,
i poc a poc,
m’encantaria que em fessis un lloc.
Lliure de tot,
i sobretot,
poder entendre el vostre argot.
Ni abandonar,
ni oblidar,
tota la gent que sap estimar.
Falta de temps,
no és passatemps,
ara tot sembla un contratemps.
Difícil sentir,
com balancí,
només sé que ara ets ben lluny de mi.
Moment gaudit,
plaer sentit,
no eternitzis el nostre neguit.
Sigues sincer,
i juganer,
tinguem paciència, està tot per fer.
Sents com el foc,
tocs d’enderroc,
desitjos que es fonen, ni avanço ni em moc.
Per tu un petó,
ple de dolçor,
doncs tu et mereixes el més bo i millor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer