TOCAR FUSTA

"I si el gris d’acer, que avui no dibuixa el cel" és sens dubte la meva part preferida. El blau de Prússia com a antídot, mai diluït completament. Potser un aliatge...

Amb el to críptic que envolta el text, jo apostaria per una prosa poètica al voltant de la fusta com a material noble que lluita per reivindicar el seu espai en multitud de llocs (mobles, edificacions, etc...) i que es veu amenaçada per d'altres materials com l'acer o el ciment. Interpreteu-ho com vulgueu, estèticament arriba al lector com un exercici de poesia.

i sentir, és el que m'ha transmès aquest profund i bell poema, immers de metàfores de lliure interpretació. La duresa de la vida, que sempre manté una d'espurna de tendresa?

Rosa.

Una cosa que no em passa gairebé mai, em passa amb la poesia i la narrativa poètica. La teva és preciosa i complexa; em deixa només emocions i s'endú les paraules. Potser ja és això... I potser ha d'assentar-se. I potser un glopet ajudaria, tot i que noranta-set no sé si ho aguanto.

M'entesto a trobar les paraules correctes per descriure una cosa que potser no busca, ni vol, ni li interessa ser descrita. És preciosa, i aquesta crec que sí que l'he entès; és per llegir-la moltes vegades.

No he entès res. Potser és que no cal perquè no dic no no m'agradi. M'agrada el ritme, el llenguatge la construcció del relat, però no l'he entès.
Amb total cordialitat