Testimoni assamblea novembre del meu jo.

Un relat de: Joan Capdevila
De la acta de la reunió dels àtoms del meu jo.
Hora : algun moment de la nit .
Assistents fixes
Hidrogen H/Oxigen O/Carboni C/Nitrogen N/Calci Ca/Fòsfor P/Clor C/Potassi K/Ferro Fe/Magnesi Mg/Sofre S/Sodi Na.
Visitants passavolants altres àtoms i partícules subatòmiques .
O –Anem bé , no?
P. -Crec que no . Que no s’han mogut ni una micra i continuen igual . Han baixat la energia gratuïta en reaccions globals externs i la velocitat de les reaccions s’ha reduït en alguns llocs però ...
H- Ets un pessimista – el va tallar
P.- Pessimista ?. T’expresses com ells . A mi em fan servir més que no avanç i això no es cap mostra de moderació o de preocupació.
K. – Estic d’acord . En lloc de concentrar-se tots en pensar en la situació real, mantenir l’equilibri i l’harmonia, hem aconseguit nomes acelerar la disolucio
de humans inherts . La majoria continua no pensant i es mantenen en la mateixa línia.
N.- Quina línia ? Què vols dir ?
Fe.- Que són? En grans línies son un grup de àtoms , nosaltres tots , agrupats en molècules, que formen cèl·lules i totes les connexions en una forma física que va periòdicament renovant-se però que es manté estable per un període de temps curt. L’entorn - nosaltres i altres àtoms i subpartícules- aquest planeta , és necessari per mantenir-se estables durant un temps.
Ca.- I la majoria , no vol saber que només són això . Miren cap a fora i creuen reals i únics el sistema i organització on viuen . Creuen que tan el present com la finalitat de la seva existència és únic i exclusiu.
Fe.- Sí. Cada ú es creu únic i etern. Creuen – es una forma que substitueix el raonament – que quan perdin la forma , l’energia que els lligava es mantindrà com un tot .
Mg. – Tots hem participat periòdicament en molts d’ells. Alguns saben que cada període de temps tots nosaltres canviem , però no afecta el que fan i per això “ creuen”.
O.- Es la forma evolutiva amb la que funcionem .Si no creuen ser únics , no avançaríem cap el pas següent . Si no depenguessin uns dels altres no podrien desenvolupar tècniques i reaccions que nosaltres sols no podem .
Na. -Son uns inflats .
O.-Inflats?
N.- Quan es desintegren, ens desconnectem uns dels altres , la distancia entre nosaltres àtoms desapareix. No ho accepten. Per mantenir-se inflats dediquen moltes energies a aquesta aparença i neguen els que son : nosaltres ; la transitorietat del seu estat ; la necessitat de mantenir l’equilibri i la proporció entre matèria i energia si volen seguir essent estables en aquet entorn.
P.- I si aquest és el camí?
O.- Quin camí?
P.- Simplement endavant . Ni nosaltres sabem com és que som aquí i encara que diem que ens hem combinat , arribant a ser ells , no tinc constància haver-ho planejat . Per existir, no podem nomes ser i no evolucionar. No sé.
Tots varen callar .
Em va semblar que uns quarks passavolants murmuraven – “Ja hi tornen una altre vegada . Veurem que en sortirà de tot això quan afecti a les neurones “.
I tots van desapereixer .
Nota . Composició atòmica dels humans :Hidrogen 10,0% H /Oxigen 65,0% O/Carboni 19,37% C/Nitrogen 3,2% N/Calci 1,38% Ca/Fòsfor 0,64% P/Clor 0,18% C/Potassi 0,22% K/Ferro 0,006 % Fe/Magnesi 0,003 %Mg/Sofre 0,2% S/Sodi 0,14% Na.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Capdevila

3 Relats

0 Comentaris

248 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00