T’estimo i no t’oblido...(Acròstic)

Un relat de: free sound
T u que m’has regalat

E strelles i llunes del meu cap,
S óc així potser per tu,
T ‘escriuré i al cor et duré.
I magina que no hi ha final,
M aneres diferents de no fer mal.
O bro el cor i potser així,

I nvestigui el meu camí...

N úvols del meu cap, boires del meu cor,
O potser altres maneres de viure el meu cos...

T ‘he estimat, i que et quedi ben gravat.

O bro portes, finestrons,
B alancejos, potser trons.
L libres blancs per reomplir,
I gnoràncies del meu matí.
D olços mots per tu i per mi,
O paraules de coixí.

(Per algú molt especial, que no li he volgut fer mal...)

(Febrer 2011)

Comentaris

  • Estimació i record[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-03-2011

    El nou acròstic deixa molt clar el sentiment de qui l’escriu, ja des del títol i fins al final consistent en una dedicatòria amb declaració d’intencions.
    Tant de bo resultessin sempre tan nítids els sentiments i es poguèssin expressar amb tan poques paraules!

    T’ofereixo una lectura sobre algú molt especial, també: Desitjos des de l’obscuritat

    T’envio una abraçada de les que no fan mal,
    Unaquimera