Cercador
Terra de promissió
Un relat de: Xavier Valeri Coromí- Compartir:
Els ulls li centellejaven, mostrà una filera de dents, com neu nova; se li enfonsaren els clots de la bellesa. Es premé contra la barana per olorar la salabror i les sentors de la costa. La sirena ululà: es dibuixava una gran silueta enmig de la boira! L’Alba sentí com unes llàgrimes li relliscaven galtes avall. La imatge de la Llibertat coronada que subjecta la torxa de la llum els rebia. El seu home en Martí li passà el braç per sobre els muscles.
—Respira fort: és l’aire de la llibertat. Arribem a la terra de les oportunitats; la terra promesa...
En Martí aspirà l’aire gèlid. L’Alba li mostrà els ulls humits de felicitat. El seu home dirigí l’esguard a la boira, rere la qual s’endevinaven unes formes extraordinàries. S’adonaren que estaven voltats d’homes, dones, nens que amb els ulls brillants d’esperança observaven com l’albada concretava les formes de la llibertat i de l'esperança. Estaven a punt d'entrar a la terra de promissió.
—Respira fort: és l’aire de la llibertat. Arribem a la terra de les oportunitats; la terra promesa...
En Martí aspirà l’aire gèlid. L’Alba li mostrà els ulls humits de felicitat. El seu home dirigí l’esguard a la boira, rere la qual s’endevinaven unes formes extraordinàries. S’adonaren que estaven voltats d’homes, dones, nens que amb els ulls brillants d’esperança observaven com l’albada concretava les formes de la llibertat i de l'esperança. Estaven a punt d'entrar a la terra de promissió.