TENIU DADES HISTÒRIQUES DE L'ESCOLA DE BIURE?. L'EMPORDÀ SOBIRÀ.

 El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’escola de Biure, que
comparteix espai amb l'Ajuntament, en una  antiga casa pairal, Cal Sans,  que era alhora el trull del poble.

 A l'interior hi ha una sala coberta
amb volta on es conserven premses, moles i altres estris per a la producció
d'oli.

Davant l’absència de dades, malgrat que tothom sembla català i demòcrata  - em despita un xic axò de “ candidatura de Progrés”
, l’Ermessenda de Valrà, advertia sempre “Digue'm amb qui t'acompanyes i et
diré les teves manyes”

http://www.biure.cat/lajuntament/organs-de-govern/ple/

En  confirma que ho va preguntar a un
veí de Biure,  el senyor Joan Giralt,  i li  va
confirmar que de sempre hi va haver l'escola on ara es l'ajuntament o Can Sans
antic trull.

Quan al topònim llegia;  Biure ; en
la documentació antiga Benevivere (Segle X) i Biure (Segle XIII), contracció de
benviure.



Com és  mal costum en aquest
dissortat reialme, cap dada de l’autor del projecte de reforma i/o transformació,
ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

L’alcalde Martí Sans i Pairuto (Biure, Alt Empordà, 16 de gener de 1946)
deia en relació a l’escola “l'edifici no és el millor lloc”.

https://www.emporda.info/comarca/2019/08/26/marti-sans-alcalde-biure-volem-50803325.html

 

Quan iniciàvem la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la
dictadura franquista, ho fèiem amb la voluntat de recuperar la memòria
històrica. Darrerament des dels partits anticatalans i antidemocràtics – que
son majoria a las Cortes Generales - 
s’està “inventant “ un  problema
etnolingüístic que justificaria una intervenció “ Putinesca”.

 COMPARTIU “ URBI ET ORBE “Ens agradaria molt poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com les imatges dels edificis escolars que per intermediació del Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) s’aixecaven a tot Catalunya i les Illes Balears , pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “ Catalunya li ha de retre un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho mereix avui .

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric,
es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de
nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.