Cercador
TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME, A SANT JAUME DE LIERCA?. LA GARROTXA
Un relat de: Antonio Mora Vergés El Matias En Mais Castanyer, publica una fotografia amb aquest peu
informatiu ; de les esglésies de la comarca de la Garrotxa la parroquial de
Sant Jaume de Llierca, advocada a l’Apòstol Sant Jaume, és una de les que conserven més elements
construïts per Sadurní Brunet Pi (Vallirana, 1886 – Olot, 1958):
https://sadurnibrunet.com/2017/12/26/sant-jaume-de-llierca/
De les esglésies de la comarca de la Garrotxa la de Sant Jaume de Llierca
és una de les que conserven més elements construïts per Sadurní Brunet. Entre
els anys 1947 i 1949 hi va anar desplegant un projecte que abastava l’altar
major, els altars laterals del Sagrat Cor i de la Puríssima, a més de la trona,
les reixes de ferro forjat i algun altre element decoratiu. Com en moltes
altres ocasions, l’encàrrec va començar l’any 1947 amb els altars laterals més
petits destinats al Sagrat Cor (acompanyat de santa Llúcia i sant Antoni) i a
la Puríssima i, fins al cap de dos anys, no es van aplegar les almoines
suficients dels feligresos per tal d’abordar l’obra central, l’altar major. Per
a aquesta peça culminant va fer mitja dotzena de dibuixos, perfils i plantes,
ben detallats i ornamentats, especialment en les treballades cornises de les
fornícules que acullen les figures de l’apòstol sant Jaume, de sant Josep
(ambdues de fusta i molt anteriors a la construcció de l’edifici actual) i de
sant Mateu.
Patrimoni Gencat explica que el poble de Sant Jaume de Llierca ha disposat
en el transcurs del temps de diversos temples.
L'actual va ser bastit en les primeres dècades del segle XX – no hi ha
dades de l’autor del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com - utilitzant per decorar-lo motius
neoromànics com ara arquets cecs, faixes llombardes, etc. És de tres naus,
separades per pilars i arcs torals de mig punt.
L'altar major, de recent construcció, està dedicat a Sant Jaume el Major,
patró del poble, i als costats hi ha imatges de Sant Mateu Evangelista i sant
Josep.
La pica baptismal conservada a l'interior del temple està actualment en
desús. Correspon a un temple anterior a l'actual, està situada a la nau dreta
del temple, tancada per unes portes de fusta. No disposa de cap mena
d'ornamentació. Les seves mides són 80 cm de diàmetre i 60 cm d'alçada.
Dins el temple podem veure tres altars laterals; el primer, dedicat a la
Verge Maria i al Sagrat Cor de Jesús; l'altre, a la Puríssima Concepció i a
Jesús a la Creu; el darrer, a la Verge i els quatre evangelistes. Així mateix,
a l'interior de l'església de Sant Jaume es guarda una pica baptismal molt
anterior a la construcció de l'actual temple, i una creu de plata situada
davant l'altar major.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0059922.xml
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0405001v.xml?destination=node/860957
Si en teniu ocasió visiteu la Garrotxa, i si sou catalans - i us estimeu la vida - eviteu viatjar a
Palència, almenys fins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència,
1 de febrer de 1981)
informatiu ; de les esglésies de la comarca de la Garrotxa la parroquial de
Sant Jaume de Llierca, advocada a l’Apòstol Sant Jaume, és una de les que conserven més elements
construïts per Sadurní Brunet Pi (Vallirana, 1886 – Olot, 1958):
https://sadurnibrunet.com/2017/12/26/sant-jaume-de-llierca/
De les esglésies de la comarca de la Garrotxa la de Sant Jaume de Llierca
és una de les que conserven més elements construïts per Sadurní Brunet. Entre
els anys 1947 i 1949 hi va anar desplegant un projecte que abastava l’altar
major, els altars laterals del Sagrat Cor i de la Puríssima, a més de la trona,
les reixes de ferro forjat i algun altre element decoratiu. Com en moltes
altres ocasions, l’encàrrec va començar l’any 1947 amb els altars laterals més
petits destinats al Sagrat Cor (acompanyat de santa Llúcia i sant Antoni) i a
la Puríssima i, fins al cap de dos anys, no es van aplegar les almoines
suficients dels feligresos per tal d’abordar l’obra central, l’altar major. Per
a aquesta peça culminant va fer mitja dotzena de dibuixos, perfils i plantes,
ben detallats i ornamentats, especialment en les treballades cornises de les
fornícules que acullen les figures de l’apòstol sant Jaume, de sant Josep
(ambdues de fusta i molt anteriors a la construcció de l’edifici actual) i de
sant Mateu.
Patrimoni Gencat explica que el poble de Sant Jaume de Llierca ha disposat
en el transcurs del temps de diversos temples.
L'actual va ser bastit en les primeres dècades del segle XX – no hi ha
dades de l’autor del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com - utilitzant per decorar-lo motius
neoromànics com ara arquets cecs, faixes llombardes, etc. És de tres naus,
separades per pilars i arcs torals de mig punt.
L'altar major, de recent construcció, està dedicat a Sant Jaume el Major,
patró del poble, i als costats hi ha imatges de Sant Mateu Evangelista i sant
Josep.
La pica baptismal conservada a l'interior del temple està actualment en
desús. Correspon a un temple anterior a l'actual, està situada a la nau dreta
del temple, tancada per unes portes de fusta. No disposa de cap mena
d'ornamentació. Les seves mides són 80 cm de diàmetre i 60 cm d'alçada.
Dins el temple podem veure tres altars laterals; el primer, dedicat a la
Verge Maria i al Sagrat Cor de Jesús; l'altre, a la Puríssima Concepció i a
Jesús a la Creu; el darrer, a la Verge i els quatre evangelistes. Així mateix,
a l'interior de l'església de Sant Jaume es guarda una pica baptismal molt
anterior a la construcció de l'actual temple, i una creu de plata situada
davant l'altar major.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0059922.xml
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0405001v.xml?destination=node/860957
Si en teniu ocasió visiteu la Garrotxa, i si sou catalans - i us estimeu la vida - eviteu viatjar a
Palència, almenys fins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència,
1 de febrer de 1981)
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424225 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.