Cercador
Telefonia mòbil. [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
Tinc entès que Carl G. Jung anomenava "sincronicitats" aquelles coincidències no degudes a relacions causals però massa improbables per ser qualificades de simples casualitats. El cas és que se'm va ocórrer que, si guanyava el RepteClàssic DCCCXXV (ARRAN DE MAR), posaria de tema ELS MÒBILS i, com acostumo a fer sempre en aquestes circumstàncies, em prepararia un relat fora de concurs: heus-lo aquí. Com que no s'ajusta del tot al tema ESPERANT SENSE MIRAR EL MÒBIL i la paraula prohibida "mòbil" hi surt manta vegada, no m'ha passat pel cap modificar-lo per poder concursar. Entre altres coses perquè també em ronda pel cap la història amb què vull participar en el RepteClàssic DCCCVI, que espero haver pogut enviar abans d'una setmana.
Fa vint-i-cinc anys, quan la telefonia mòbil estava a les beceroles, corria l'espècie que la radiació emesa per aquests ginys podia ser perjudicial per als usuaris. Més recentment es va demostrar que, ni per la intensitat del senyal ni per la radiofreqüència emprada, constituïa un perill. Sí que els experts opinen, en canvi, que l'ús abusiu de la telefonia intel·ligent, sobretot per part d'infants i adolescents, pot afectar la salut mental, interferint el desenvolupament emocional i una inserció correcta de l'individu en societat. Però el present relat es proposa desvelar un altre tipus de dependència, que molt pocs coneixen. Una més d'invasions alienígenes?: jutgeu-ho vosaltres mateixos...
Camuflat entre la ferralla espacial que orbita la Terra, un rosari de vint-i-quatre satèl·lits geoestacionaris rep informació codificada, procedent d'Alpha Centauri, i l'envia amplificada a sengles zones de la superfície terrestre, cobrint-ne en conjunt totes les àrees habitades: un sofisticat instrument de dominació interestel·lar, juntament amb els milions d'smartphones que els usuaris deixen, sense desconnectar, a les tauletes de nit. Aprofitant el descans nocturn, cada un d'aquests fa de cavall de Troia, transmetent consignes que restaran emmagatzemades en el subconscient, de manera que l'endemà res no haurà canviat en aparença, però les càrregues explosives s'aniran acumulant a l'espera de ser detonades. Com a "La invasió dels lladres de cossos" (Don Siegel, 1956, i Philip Kaufman, 1978) però més difícil de descobrir.
En aquest procés no es desdenya, com a recurs coadjuvant, la progressiva alienació produïda per l'ús abusiu dels mòbils entre els menors d'edat, abans esmentada: se n'estimularà la interacció continuada a les xarxes socials i es fomentaran activitats conformadores de trastorns compulsius, com ara la contemplació d'imatges violentes, en una successió ràpida que no donarà opció a reaccions crítiques.
La invasió de la Terra no s'haurà planejat com un Dia D en què l'exèrcit de titulars dels mòbils intervinguts serà llançat en bloc a la lluita, sinó com un procés gradual, inadvertit per a la majoria: no tots els doctors Jekyll es convertiran en senyors Hyde alhora, ni tan sols els membres d'una mateixa família. D'aquesta manera, amb la incorporació diària de pocs individus al col·lectiu caracteritzat per tenir un comportament estrany, no es dispararà l'alarma entre els ciutadans que n'hagin restat al marge: quan s'adonin que estan envoltats d'una multitud de zombis, ja serà massa tard.
Llicó moral: utilitza el mòbil, que és un gran invent, però no més de l'estrictament necessari.
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al RepteClàssic DCCCXXVI (tema: ESPERANT SENSE MIRAR EL MÒBIL) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Fa vint-i-cinc anys, quan la telefonia mòbil estava a les beceroles, corria l'espècie que la radiació emesa per aquests ginys podia ser perjudicial per als usuaris. Més recentment es va demostrar que, ni per la intensitat del senyal ni per la radiofreqüència emprada, constituïa un perill. Sí que els experts opinen, en canvi, que l'ús abusiu de la telefonia intel·ligent, sobretot per part d'infants i adolescents, pot afectar la salut mental, interferint el desenvolupament emocional i una inserció correcta de l'individu en societat. Però el present relat es proposa desvelar un altre tipus de dependència, que molt pocs coneixen. Una més d'invasions alienígenes?: jutgeu-ho vosaltres mateixos...
Camuflat entre la ferralla espacial que orbita la Terra, un rosari de vint-i-quatre satèl·lits geoestacionaris rep informació codificada, procedent d'Alpha Centauri, i l'envia amplificada a sengles zones de la superfície terrestre, cobrint-ne en conjunt totes les àrees habitades: un sofisticat instrument de dominació interestel·lar, juntament amb els milions d'smartphones que els usuaris deixen, sense desconnectar, a les tauletes de nit. Aprofitant el descans nocturn, cada un d'aquests fa de cavall de Troia, transmetent consignes que restaran emmagatzemades en el subconscient, de manera que l'endemà res no haurà canviat en aparença, però les càrregues explosives s'aniran acumulant a l'espera de ser detonades. Com a "La invasió dels lladres de cossos" (Don Siegel, 1956, i Philip Kaufman, 1978) però més difícil de descobrir.
En aquest procés no es desdenya, com a recurs coadjuvant, la progressiva alienació produïda per l'ús abusiu dels mòbils entre els menors d'edat, abans esmentada: se n'estimularà la interacció continuada a les xarxes socials i es fomentaran activitats conformadores de trastorns compulsius, com ara la contemplació d'imatges violentes, en una successió ràpida que no donarà opció a reaccions crítiques.
La invasió de la Terra no s'haurà planejat com un Dia D en què l'exèrcit de titulars dels mòbils intervinguts serà llançat en bloc a la lluita, sinó com un procés gradual, inadvertit per a la majoria: no tots els doctors Jekyll es convertiran en senyors Hyde alhora, ni tan sols els membres d'una mateixa família. D'aquesta manera, amb la incorporació diària de pocs individus al col·lectiu caracteritzat per tenir un comportament estrany, no es dispararà l'alarma entre els ciutadans que n'hagin restat al marge: quan s'adonin que estan envoltats d'una multitud de zombis, ja serà massa tard.
Llicó moral: utilitza el mòbil, que és un gran invent, però no més de l'estrictament necessari.
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al RepteClàssic DCCCXXVI (tema: ESPERANT SENSE MIRAR EL MÒBIL) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Zombis[Ofensiu]SrGarcia | 10-03-2026
Un relat ben curiós: ciència-ficció fosca, amb zombis per a acabar-ho d'amanir.
El relat te moments expositius, com quan descrius les coses que es deien sobre els telèfons portàtils i moments narratius amb extraterrestres i zombis. Aquesta última part trobo que és la millor.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Ignominiae senectutis (humiliacions de la vellesa). [text no creat amb IAI]
- Estat laic? [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre BARRUFAR. [text no creat amb IA]
- Grafiters o restauradors? [text no creat amb IA]
- I la clorofil·la també. [text no creat amb IA]
- Decisió dràstica. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències de REFLEXIÓ SOBRE LES GUERRES. [text no creat amb IA]
- Entrevista de treball. [text no creat amb IA]
- Telefonia mòbil. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LLADRES I SERENOS. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres... vuit, nou, deu. [text no creat amb IA]
- Dos millor que un? [text no creat amb IA]
- Diuen... [text no creat amb IA]
- Escric això el 28 de febrer. [text no creat amb IAIA]
- Un regal atípic. [text no creat amb IA]