Cercador
TAST DE PARAULES ARREL D'UN PETÓ
Un relat de: Janes XVIIUn petó honest d’ulls clucs i destil·lat de comparticions suggerents ens arrossega les sensacions per les contrades llatines dels mercats de colors prolífics i les aromes nostàlgiques i reiterades.
Ens invoca la temptació d’acaronar el cel esventat per la mà dels vents a les serres navegants i ens contempla l’afany de la mar subversiva amb la salabror als llavis que humitegen les intencions. Els sabors caminen desimbolts i units per entre les pastures d’alçada i les sorres que configuren els límits sense horitzó i pel damunt de les coneixences endreçades fins avui. Un avui que fuig del present per transfigurar-se en una embriagadora promesa de fantasia transparent, escrita en un tast sense paraules. El somni etern del dibuix d’un petó d’adolescència efervescent, s’acomoda en la saviesa de la imaginació i els temps fonedissos que se’ns mengen les expectatives.
El petó transmuta enamoradís i agosarat per casar vaporosament els sentits de les plomes de llibertat amb els tentacles d’una marinada submergida. Per enllaçar subtilment els pètals fragants i acolorits amb les colònies d’aigua disfressades d’arrels capgirades. Per aplegar fermament els efluvis purificadors dels matolls terra endins amb les pinces poderoses que alimenten les fams refinades del bon viure. I a la fi, el petó esdevé un desig de plaer.
Ens invoca la temptació d’acaronar el cel esventat per la mà dels vents a les serres navegants i ens contempla l’afany de la mar subversiva amb la salabror als llavis que humitegen les intencions. Els sabors caminen desimbolts i units per entre les pastures d’alçada i les sorres que configuren els límits sense horitzó i pel damunt de les coneixences endreçades fins avui. Un avui que fuig del present per transfigurar-se en una embriagadora promesa de fantasia transparent, escrita en un tast sense paraules. El somni etern del dibuix d’un petó d’adolescència efervescent, s’acomoda en la saviesa de la imaginació i els temps fonedissos que se’ns mengen les expectatives.
El petó transmuta enamoradís i agosarat per casar vaporosament els sentits de les plomes de llibertat amb els tentacles d’una marinada submergida. Per enllaçar subtilment els pètals fragants i acolorits amb les colònies d’aigua disfressades d’arrels capgirades. Per aplegar fermament els efluvis purificadors dels matolls terra endins amb les pinces poderoses que alimenten les fams refinades del bon viure. I a la fi, el petó esdevé un desig de plaer.