Tancant la ferida

Un relat de: Magda Garcia
Caminant per aquella espaiosa vorera de l’Eixample anaven acostant-se.

No s'havien vist d’ençà la universitat.

Es quedaren estorats.

Reconeixent-se, somrigueren.

Se saludaren, es petonejaren, intercanviaren quatre banalitats i optaren per asseure’s a una terrassa.

Una mica incòmodes primer la conversa esdevingué, poc a poc, més íntima. Conduint-los al punt on s’havien deixat.

Deu anys abans.

Deu anys intentant saber la veritable raó de la ruptura.

Volent aclarir per quin motiu havien tallat. Intentaren esbrinar-ho cadascú per la seva banda.

Cercant respostes per persona interposada.

Ell havia relacionat el trencament al desig d’ella de fer estudis post-universitaris a l’estranger.

Ella, en canvi, ho atribuïa a haver-lo volgut fer sentir gelós tontejant amb d’altres. Menystenint-lo.

Era tard per tornar enrere.

Però desitjaven i necessitaven sincerar-se. Per escatir, d’una vegada per totes, què havia mancat en la seva relació. Saber l’opinió de l’altre. I tancar la ferida.

Una dècada més tard, finalment podien parlar-ne amb tranquil·litat.

Dir-se, sense embuts, que no s’havien sentit prou atrets. No suficientment per engegar tot a passeig i viure desenfrenadament un boig amor de joventut trencant tots i cadascun dels motlles que els empresonaven.

Comentaris

  • Paraules cicatritzants[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 29-05-2021 | Valoració: 9

    Bon dia Magda,

    M'ha agradat aquest relat. Has utilitzat les paraules justes per tancar aquesta ferida.
    No es pot tornar mai enrere. El temps serveix per guarir o almenys per posar ordre.

    Una abraçada

  • Difícil[Ofensiu]
    Prou bé | 25-05-2021 | Valoració: 8

    No sempre podem tancar les ferides, a vegades cal deixar que la pell és restauri de segona intenció. No queda clar en el relat si aconsegueixen passar pàgina ... però m'ha agradat

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

145 Relats

479 Comentaris

37814 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.