Tanca el club de fans de Rosaria R.

Finalment, el club de fans de Rosaria R. va tancar. La presentadora més esvelta i de faldilla més curta de la televisió a Itàlia. Estàvem avisats. Ens havia enviat un correu a la secretaria dient-nos que, si us plau, estiguéssim alerta el dia 6 d’agost, corresponent al Santoral de Sant Salvador. Afegia que li havíem obert els ulls i que li corresponia fer un canvi feminista i a nosaltres com associació, també.



Com havíem arribat a aquest punt? Bona pregunta. La història tenia moltes similituds entre tots els associats, principalment homes, esclar! Hi havia hagut un decantament, dia rere dia; ens havíem fet addictes al seu programa matinal. Què feia? Hi havia una mica de tot, santoral, el signes de Zodíac, efemèrides del dia. El punt clau serà difícil d’explicar. Ella esvelta i prima apareixia dreta, amb una faldilla curtíssima que mostrava unes cuixes relativament fortes, però sobretot ben formades (Hem de dir que era prima, però amb capacitat de marcar maluc també, tot sigui dit). Aleshores el miracle – i aquí anem al punt clau – com aconseguiria seure en la butaca de l’esquerra i muntar una cama sobre l’altra sense que es pogués observar res d'obscè. Després s’aixecava, invariablement igual cada dia, i se n’anava cap a la dreta amb pas ferm i saludant als espectadors – mascles estupefactes-. No cal dir que el rostre seu era molt afavorit amb uns llavis impactants. Fins i tot els que veníem de quedar meravellats amb les carns abundoses de la soprano Sonya Yoncheva quan cantava amb L. Tezier i J. Kaufmann, allò de E. Morricone «Nella Fantasia» on, quan semblava que ja no podia pujar més en el tram que acaba en nuuuvole!, continuava amunt. Kaufmann es rendia a la perfecció, calidesa i bellesa del que sentia. Això és un excurs necessari per entendre fins a quin punt havia arribat l’addicció a la incertesa que creava l’esvelta Rosaria R. als seus ja nombrosíssims seguidors un dia sí i l’altre també. En el xat de l'associació hi havia fins i tot apostes. Hem de dir que les bufetades i amenaces a les dones dels associats havien disminuït amb la baixada d’impotents que creava la nostra prima (de prima) dona. Això era un efecte positiu, ja que els que no s’empalmaven ja no donaven la culpa de tot a la parella, clar! Efecte positiu però pervers.

Ja som, doncs, al matí de Sant Salvador: apareix Rosaria, com sempre i en un moment del directe, s’atura, somriu (això ho feia sempre) i de forma impensada s’aixeca les faldilles per mostrar unes suggestives malles negres auto-compressives del tot neutrals i s’acaba el programa abruptament.