SUCCESSIÓ

L’antic regne de B. va desaparèixer a causa de les supersticions del seu últim rei. L’home creia que fer-se un retrat representava la renúncia immediata a la immortalitat atorgada per Déu a la seva estirp. Estava convençut que, si deixava plasmar la seva noble faç sobre el llenç, la seva ànima restaria captiva per sempre en el quadre i la seva vida passaria a ser finita. Per això el monarca no es va deixar retratar mai.
Però, tot i l’estricta aplicació de la norma, va morir quan, a causa d’una longevitat inusual, tot el reialme començava a creure que seria etern. I com que mai es va preocupar d’engendrar cap hereu —per què fer-ho davant l’expectativa d’un regnat perpetu— abans d’expirar va fer cridar el seu nebot per nomenar-lo nou cap de l’estat. Tanmateix, va admetre al xicot que, en realitat, ara que la mort estava a punt d’acabar amb les seves esperances d’infinitud, marxar a l’altre barri sense retrat —única forma d'esdevenir immortal, va reconèixer— li produïa una gran decepció.
Llavors, el noi, amb la intenció d’aplacar l’angoixa del moribund, es va empescar que havia encarregat un retrat seu al millor pintor de la cort. Va explicar-li que, l’artista, a través d’un forat secret a la paret de la cambra reial, l’havia observat durant temps per poder confeccionar el quadre. El monarca, lluny d’assossegar-se, va titllar el jove d’assassí i, abans d’exhalar l’últim al·lè, va fer-lo apressar i, amb l’últim vestigi de força, va signar la seva sentència de mort.
Així, amb el vell monarca criant malves i el seu successor decapitat abans d’exercir el càrrec, el regne es va sumir en un període d’incertesa, guerres de poder i alçaments populars que van desembocar en la instauració de la república actual.
Avui dia, en el museu nacional de la capital, hi ha una sala dedicada als governatns del país on, entre els quadres, es troben dos marcs sense imatge titulats «El rei sense rostre» i «L’hereu sense cap».