SOTA L´AURORA BOREAL

Renoi i remenoi ¡ els anys ja van passant. Cent trenta set anys i ja tinc mandra de fer l’esmorzar i no diguem del dinar i sopar. Ah¡ el meu menú es una mica especial. Cuixetes de granota, cervell de ratpenat , cues de mosteles, ales de libèl•lules tendres
i ronyons de dracs ( aquets últims cada vegada escassegen mes) com també el polsim de banya d’unicorn, que dona un sabor únic, ja he tingut de substituir-lo per brou en
pastilles, no diré el nom per no fer publicitat. I tot perquè una bruixa es pugui mantenir jovenívola i amb aspecte del que ara en diuen “top model”.

En la meva llarga vida he tingut molt temps per aprendre , he estudiat carreres, llengües , mes he tingut la gran dissort de mai haver estudiat el llenguatge dels signes i ser completament incapaç d’aprendre’ls segons veig. Soc negada ho se mai he entès els signes, ja ho deia la meva mare bruixa : Nena tens un cap de fusta ¡. Mes fa temps m’esmerço en fer-ho, per enamorar amb la meva dialèctica de signes al meu estimat.

El vaig conèixer fa un any en el gran congres de bruixes, homes llop, dones d’aigua vampirs, follets, gnoms i fades i demes criatures no humanes a Noruega. En un racó perdut i meravellós prop d’un fiord la nit de Sant Silvestre vaig compartir taula en el
banquet amb un bruixot sord i mut .

La Aurora Boreal brillava damunt nostre .Semblava un deu nòrdic. Amb un gest de la ma em va dir hola i va començar a parlar amb signes, jo no entenia res.
Com mes parlava molt pitjor, com un estaquirot embadalida mirant-lo incapaç de dir res, sols el fitava com una bleda . Vaig interrogar al gran savi Marlí, que va dir sols parlava signes i va afegir: Et conec Emegarda, res de màgia si els vols conquerir
espavila noieta. I si ho diu Marlí tots a obeir. Un vampir jove no ho va fer i va
acabar cremat pel sol de Juliol a Lloret.

Per això estudio signes per fer-los servir a la trobada al Pedraforca , ha de comprendre que l’estimo del moment que vaig veure’l.