Soroll

L'horitzó es concentra en un punt
i la realitat es fon,
es torna líquida.
El món gira i gira
en infinites espirals
i les gotes queden,
suspeses a l'aire.
Responen ecos
d'antigues veus,
soterrades.
La Terra sagna,
ferida per tantes rases
i els homes s'ofeguen
en mars plens de sang.
Roig, roig, roig.
Tot és roig,
menys els homes
que són grissos
i moren
sense rostre,
com formigues.
L'univers esclata
de nou,
en un Big Bang de riures.
Deu ser déu.