Cercador
SOMRIURE D'ANADA I TORNADA
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
La Laura aquella tarda vestida de tristor desesperant, va veure un esquitx de llum a l’horitzó en quan va aparèixer el somriure del seu món. Ella no havia pensat ni sabut mai encara que sense retorn es fondria en un mar de dubtes i ignorava que l’havia perdut ja feia anys banyat en un llac de supèrbia insultant, no l’havia pas amanyagat quan calia i havia escapat en somnis. En aquell precís instant però, malgrat que el somriure era trencat d’incertesa, un bocí gros de triomf egocèntric se li va regirar dins del magí. Estava escrit que les accions que comporten conseqüències era una assignatura que havia suspès més enllà de cap escola i potser, només potser, en un racó d’aquell somriure que tornava al cau i que no volia tornar a perdre, escoltaria que l’estimació no es compra amb menyspreu. La immoralitat perduda del fred d’uns sentiments impotents per generar actes d’amor i paraules de caliu, eren ara el mur a traspassar perquè el somriure no tornés a marxar. El somriure, de ben segur, hi diria la seva.