Somriu al present

Distingint, separant,
l’aliment de la sal.
I gaudint d’aquest gust,
tan salat, perfumat.
Olorant, i fregant
les essències del cant.
Jo no puc, oblidar,
és per mi condemnar.
Doncs de tot, en sóc ple,
de plaers innocents.
M’és igual, sinó vols,
decidir-te del tot.
Com vaig dir, llibertat,
val per sobre de tot.
Fanalets de la nit,
són estrelles de mi.
Digues ja el que et fa mal,
per entendre el que cal.
Potser no faré res,
però et sento el que més.
Distorsió de l’amor,
dificulten el so.
Ets com ets, i t’entenc,
però somriu al present.
No hi ha més, que aquest pes,
que per mi no has entès.
Saludem i dormim,
i entre tu, vaig vivint.
Dic això, amb amor,
poc a poc sóc més fort.
És difícil pensar,
jo vaig sempre volant.
Recordant, estimant,
són paraules dansant.
És igual el que escric,
són les coses que visc.