Somni dels estels, fantasies des del cel.

Un relat de: free sound
Escales, acords, arpegis, records...
Avui...
sense cap destí,
doncs les teves passes,
les vas escrivint.
Melodia, contratemps, floritures de les ments,
són pensaments,
o sentiments,
fantasies com un passatemps.
Ets aquí...amb mi.
Uns no poden dormir,
altres els hi costa seguir,
compartint el gaudir,
engendrant un somni del teu camí.
Trobant un somriure,
del llibre que porto a la butxaca,
amb mil dies que ja he escrit,
i mil coses que he sentit...
Queden pàgines,
mil boscos per endinsar-te,
mil platges per estirar-te,
cent castells amb laberints,
o muntanyes amb camins.
Seguirem escalant,
i la lluna acaronant,
mentre xucles el teu sol,
preparant sempre un bon vol.
Si hi ha núvols altre cop,
bufa el vent, per anar escampant,
i el cel desemboirant...
Les paraules i les flors,
que decoren sense plors,
el teu conte no acabat,
amb imatges i cançons,
imagina aquest món
que no hi hagi més presons.
Treu tensions,
amb il·lusions,
cent passions,
amb diferents expressions.
I seguir sonant…
cap a totes direccions,
deixant rastre en mil racons.
La paraula felicitat,
per collir-la sempre
que tu estiguis afamat.
Realitat, escampat...
les estrelles han somiat!!

Març 2011

Comentaris

  • Dosis de felicitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-04-2011

    En efecte, cal collir felicitat per alimentar-se i continuar vivint, ni que sigui en petites dosis, bocí a bocí... moments a moments feliços ajuden a continuar escalant muntanyes, recorrent laberints, estirant-nos a la platja, endinsant-nos al bosc...
    Quan els somnis comencen, els contes no acaben...
    Per si vols contemplar el bosc i el conte des de l’altre cantó, aquí tens una altra versió: A L’OMBRA

    T’envio una abraçada il•lusionada,
    Unaquimera

  • un poema que no pot desprendre més...[Ofensiu]
    joandemataro | 02-04-2011 | Valoració: 10

    optimisme i felicitat pel goig del viure
    gràcies pels estels que ens regales al teu poema
    una abraçadota
    joan