SOMIEJANT AMB L’AMOR PERDUT

El nostre amor és pols d’estels,
però estic segur que els teus ulls
encara són negres, com la lluna nova
surant cap al no-res.
Em vas jurar eternitat,
però tot s'ha esvaït.
I ara ploro en silenci,
lligat al buit que em deixes.
Tot s'ha acabat, però resta l’espurna
d’una ombra que no marxa.
Les nits són buides,
sense el teu respir al costat,
s’han trencat les abraçades
on em refugiava dels malsons.
El temps no cura res,
només fa més gran l’absència.
Sento passos se'n van,
com una cançó que s'acaba,
i encara tinc força per cridar
que sempre et vaig estimar.