Som un zoològic?

Un relat de: Magda Garcia
Des d'aleshores no trobem mà d'obra perquè al nostre barri la nova normativa només admet cotxes d'alta gamma i obliga tots els ciutadans a vestir roba selecta. Les furgonetes tenen l'entrada vedada. Les zones de càrrega i descàrrega han desaparegut. La roba de xandall, les sabatilles esportives i els tatuatges considerats pel nou alcalde com a “ordinaris” constitueixen una barrera natural que ha contribuït a fer que el nostre veïnat sigui el més elegant d'Europa. Ara les televisions vénen a filmar-nos com si fóssim animals d'un zoològic. Ho som? Què penseu vosaltres?

Comentaris

  • Molta pauca[Ofensiu]
    Jordi Banyeres Barril | 25-01-2025 | Valoració: 10

    Politiqueria, mèdia, infantilisme col·lectiu, desjerarquització de valors, pseudo enquestes-notícia, en un còctel emètic, retrat fidel de l'actualitat.
    Relat directe, concís, contundent.
    Gràcies Magda !

  • Crítica rotunda! [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-01-2025 | Valoració: 10

    Sí, són pensaments que es xoquen en les accions que descrius.
    Entre cotxes d'alta gamma, entre les càrregues i descàrrecs, quanta desigualtat!
    És que són animals del zoològic? Això pensen de les persones i tens raó com ho dius.
    El món està xocant-se uns als altres. Una crítica total!
    Enhorabona, Magda.
    Cordialment.

  • Rebel.lia[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-01-2025 | Valoració: 10

    Una sàtira realment rígida i potent. La distància entre rics i pobres, cada vegada és més abismal. Com acabarà? Diria que com el rosari de l'Aurora, per una de les bandes és clar.

    Genial, Magda.

    Rosa.

  • Mides[Ofensiu]
    llpages | 22-01-2025 | Valoració: 10

    Si no troben mà d'obra per tanta exclusivitat, hi ha perill d'acabar com el rei Mides, que tot el que tocava ho convertia en or i així li va anar... Una crítica acerada a actituds exclusivistes que no integren al barri gent de la seva condició, una reivindicació de la multiculturalitat integradora. Molt bé, Magda!

  • SrGarcia | 22-01-2025

    Suposo que aquest relat és una crítica punyent a això que ara en diuen "gentrificació", l'expulsió dels habitants de sempre, substituïts per gent rica que fa pujar molt els preus.
    Un relat ben irònic, aquestes coses passen, però tu les mostres en forma de caricatura, el que fa que el relat sigui força àcid.
    De zoològics humans, el món n'és ple, però els dels rics solen restar tancats, no volen contactes amb gent ordinària, potser amb l'única excepció d'això que fa poc que s'ha cremat tot, allò sí que era un zoològic com el que descrius.
    El relat és brillantment irònic, amb una crítica social incisiva i plena de sàtira.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

167 Relats

590 Comentaris

55767 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.