Som...amics

Un relat de: Canela fina
Ploro. Ell em sosté i m’he pogut alliberar entre els seus braços, perdre la fortalesa i fer-me petita, oblidar-me de la responsabilitat que suposa ser un pal de paller. Res a dir, només sentir la seguretat d’una abraçada que t’embolcalla. És un amic. Amb ell em sento a cobert, quan passi la tempesta tornarem a somriure, com sempre.
Connectem. Quan estem tan junts sentim l’anhel de fondre’ns l’un amb l’altre.
La tensió sexual es palpa a l’ambient, no el vull comprometre, ell té més a perdre que jo, opto per anar-me’n. Li dic adéu i em mira als ulls, hi veig el desig reflectit.
Obro la porta amb el cor accelerat però convençuda de fer una passa endavant i sortir amb urgència de casa seva. Ell tanca la porta de cop amb una mà i amb l’altra m’acaricia el clatell.
_Perdo el control si em toques aquí i ho saps. _Li dic.
M’empeny amb el cos i quedo enganxada a la porta. Els pits lluiten per sortir dels sostenidors oprimits a la marqueteria de la porta, amb la galta plana i el seu membre creixent al meu darrera.
Em fa una mossegadeta subtil al coll, just sota l’orella esquerra, cremo.
M’agafa els cabells i em fa una cua, comença a resseguir tots els caminets que fan les meves venes amb la llengua i m’omple de petons deliciosos, mullo.
Amb una carícia m’apuja els braços per treure’m la samarreta.
_Suau, ets molt suau. _Diu.
M’abraça la cintura i em descorda els pantalons.
Penso que m’alegro d’anar depilada i de portar aquell conjunt de blonda que em vaig autoregalar pel meu aniversari, no pensava que avui faríem l’amor, ha estat sorpresa per a mi, crec que també per a ell...
L’espontaneïtat del moment em duu a l’excitació més absoluta, podria tenir un orgasme ara mateix i encara no l’he ni tocat.
Un braç a les cames i amb l’altre m’abraça, d’un revolada em puja al coll i m’ofega amb un petó llarguíssim que clou damunt del llit.
Em separa les cames per petonejar-me, comença pels turmells, genolls i acabant a l’engonal amb la llengua curiosa que busca l’entrada a la coveta.
Tibantor als mugrons, amb una mà em descorda els sostenidors i amb l’altra descobreix una brasilera recent depilada. Els dits llargs però les mans delicades. He de contenir les pulsacions, tinc el batec disparat i perdo l’oremus quan estic a mil, el vull dins meu però primer necessito assaborir-lo i li agafo. L’acaricio amb un va i ve, la llepo delicadament descobrint-ne els racons, buscant el punt més àlgid de delit, la pelvis al cel i tota dins la cova, se sent morir de plaer, tanca els ulls i gemega mossegant el llavi, és meu...
M’agafa fort, em penetra la seva olor, m’impregna el cos d’una dolçor extraordinària, els seus petons són carícies a les ferides que no han guarit amb els anys, ara mateix... així... ja no sé qui sóc... ara mateix només li pertanyo a ell. Damunt meu, mirant-me als ulls busca el camí i obre pas poc a poc, les mans capturant-me la cara, em fa l’amor.
No som amants, el més profund de l’amistat ha volgut fluir avui, aquí, i li hem fet concessió.
Junts ens en riem del què acaba de passar, és així, som amics, ja està, acabem de tenir un moment de màxima complicitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

58030 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa