Sofonisba

Sofonisba.
Filla de Cartago.
Educada en l’eloqüència, la diplomàcia i l'amor.
Els homes eren ninots a la teva voluntat
la teva finesa, a tots captivava

En aquell temps en què l’Occident
encara respirava al compàs púnic,
i amb principis i esperit d’orient

Dos reis númides t’estimaren.
Masinissa i Sifax et pugnen per ells.
No sols per bellesa. També per intel·ligència.
Per lucidesa estratègica.
Eres dona i eres frontissa d’imperis.
Eres una deessa terrana, portell a Cartago.

Però tu eres peça de canvi.
Utilitzada per equilibris de poder.
fidel abans de tot a Cartago
fundada per na, Elisa l'errant

La Segona Guerra Púnica esclata
Cartago i Roma de nou enfrontades
Totes dues per dominar el Mare Nostrum.

Els regnes númides, poca cosa semblaven,
Però eren l’equilibri inestable entre elles.
dues grans hegemonies talasocràtiques
a la batussa constant

No et refiïs mai del petit.
Fa trontollar el gran

Tu no fores cap peça passiva.
Fores voluntat enmig del torb.
dos reis se serviren de Roma
dos reis per conquerir-te

Sifax primer, per consolidar una aliança cartaginesa.
Masinissa, antic aliat de Cartago, basculà cap a Roma,
El teu destí trontolla
Quin rei és el més adient per Cartago??

 Per Roma n'ets gran problema polític.
No tolera símbols púnics vius
La teva sola presència revifava esperits
I la memòria, per als vencedors, és perillosa.

Tot pereix al teu voltant
Ara pertanys al guanyador Masinissa
que et gaudeix i frueix follament
la revenja és tota seva

Seductora i sàvia
Convences no amb perfums,
si no amb grats gests i paraules

En aquell Mediterrani de canvi de lideratges,
El món cananeu agonitza
la dissort per tu ha arribat

Cartago resisteix,
però el cicle fenici toca a la fi.
Tot pereix púnicament
Astarté,Tanit i Baal poca cosa poden fer

Quan Roma imposa la seva verticalitat jurídica i militar.
El flexible politeisme funcional cananeu cau
Cedeix davant l’arquitectura del poder unificat
el món d'aurúspices, presagis, supersticions decau

El binarisme moral s’obre pas
en la mediterrània regnen ara planys esclaus i paranys
I tu, Sofonisba al centre, sense pas poder controlar

Equilibri contra domini.
Amor contra estratègia.
Fidelitat contra supervivència.

Sofonisba, entre poders i reis.
D'un món que ja fineix
El poder vertical jeràrquic disciplinat
vol occir l’amor, que crea horitzontalitat, unitat i plaers

Roma imposà ordre i disciplina i terres
Cartago perd xarxes, recursos i mercats

Escipió demana el teu cap
Sap de les teves arts, més fortes que 100 legions
de reconvertir a Masinisa de nou en serf dels púnics.

Li pregues a Masinissa que pas sigui el teu botxí
i que no et lliuri com a botí.

Que l’amor preval damunt submissions i poders
Que la dignitat superés el càlcul.
Masinissa badalla i pas devalla
de les súpliques d'aquella astuta sagaç potestat

Tot en va, el númida traidor
tria poder vers l'amor
Sofonisba conclosa és
la desfeta cananea enllestida també

Et regala una copa emmetzinada...
el verí és el teu darrer company
envoltada de llençols màculs tiris
estesa em aquell tàlem nupcial,
que ara és fèretre i darrer jaç

Però potser no vas caure pas.
Potser vas canviar d’identitat,
que els poderosos mai moren
i el mite sempre resten a la memòria

El teu darrer gest final
cap imperi pot abolir
d'un poder femení, que no necessita exèrcits

I l’amor, Roma, senyora de la guerra,
Mai el va poder conquerir.
Sols imperis forjats de sang,
de vici, desamor i esclavatge