Cercador


Llista categories

Silenci al camp de gira-sols

Un relat de: rautortor


Imatge de Júlia Kochetova, fotògrafa ucraïnesa


Silenci al camp de gira-sols

Remor al camp de gira-sols,
remor de bellesa.
Els dits del sol desperten el dia.
Sota el llençol d’un camp radiant
les flors es lleven la pell grisa
amb què la nit les ha vestides.
Resplendeix el blau, esclata el groc,
somriuen arreu els gira-sols.

Grinyols al camp dels gira-sols,
grinyols d’acer.
Fregadís que embruta el silenci.
Retruny la contrada, es plany l’alosa,
ferum de pólvora, de salnitre i sofre,
la parca brandeix la dalla funesta.
Cauen les tiges ferides de mort,
s’ajeuen les flors, rebenten sota el pes
de les rodes inclements, agonitzen.

Silenci al camp de gira-sols.
Ertes, les flors, soles i abandonades,
tot i la seua bellesa.

Comentaris

Afegir comentari
  • Crua realitat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-09-2024 | Valoració: 10

    Quines paraules, quins versos, quines estrofes... i quin nivell més bo. Un poema que traspúa saviesa, i una crua realitat que es podia haver evitat amb més consciència i amb menys avaricia.
    Preciós rautortor.
    Salutacions.
    Rosa.

  • Bellesa[Ofensiu]
    kefas | 04-09-2024

    Els homínids tenim el cap ennuvolat.
    Sinó, no s'entén que ens passem la vida intentant reproduir el que en diem bellesa de la natura, sense aconseguir-ho i, al mateix temps, fent-la malbé contínuament.
    La resta d'éssers vius que ens acompanyen només fan malbé la bellesa necessària per mantenir el pap ple. I, en conjunt, per ells, la natura no altera la seva beutat.
    Per què els éssers que ens creiem superiors per tenir, entre altres coses, la sensibilitat per apreciar la bellesa, en som els seus assassins?

l´Autor

rautortor

230 Relats

791 Comentaris

148740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >