Sigues sempre tu mateix

"Sigues sempre tu mateix, fes cas a la intuïció i sempre seràs feliç"" La frase tenia grapa i la noia que la deia, encara més. Va deixar la revista sobre la cadira del costat.

Anava de testimoni a un judici per un accident de trànsit. El varen fer pujar a l'estrada per declarar i el funcionari li va demanar que jurés o prometés dir la veritat. "No puc", va dir ell, "perquè la veritat no existeix" i va afegir "a més, no puc jurar perquè soc ateu ni prometre perquè no hi crec en les promeses"

El varen arrestar per desacatament i el tancaren a un calabós amb un parell de presos més. El seu ofici era serraller i l'instint li va manar que obrís el pany de la cel·la i fugís. Quan els carcellers varen anar a buscar el dinar, ho va fer i es varen escapar, ell i els dos captius. Va resultar que un d'ells era un pres polític d'anomenada que estava a punt d'anar a judici per rebel·lió. La revolta estava a punt i la varen engegar llavors mateix. Insospitadament, va triomfar.

El nou líder, agraït per l'ajuda que li havia dispensat i sabent que era un home íntegre, el va nomenar ministre de justícia. El primer que va fer en ocupar el nou càrrec va ser alliberar tots els presos que haguessin llegit Wittgenstein. A parer seu, no podien ser dolents i segur que eren molt intel·ligents. Només n'hi havia un i el va nomenar fiscal general perquè netegés de corruptes les institucions.

El nou fiscal va resultar ser molt estricte i el primer que va fer va ser revisar el seu expedient i detenir-lo. Li havia trobat el delicte de desacatament al que hi va afegir el de sedició. Ell no s'hi va oposar perquè trobava que tot el que feien era molt just. Jutjat immediatament el varen fer pujar a l'estrada per interrogar-lo. Estava desorientat i sobrepassat per la situació, se sentia esquifit. El fiscal li preguntà, bé, doncs, què ets?"Soc... soc un nen petit, va dir amb una certa vacil·lació, perquè recordava les transformacions que havia experimentat durant el dia". 

El fiscal, que era d'un tarannà similar al seu, va admetre que tenia una mentalitat infantil, el va declarar menor d'edat i, per tant, l'alliberà de qualsevol mena de responsabilitat en els fets. Va quedar en llibertat sense càrrecs.