Si he de morir que sigui en l'honor del meu destí

Un relat de: Lèvingir

La sang, inunda, el llit.
El llençol blanc,
És ara, llençol vermell, estic ferit.

L'espasa clavada és profunda.
El cor esquerdat, esmicolat, em fuig del pit.
I de fang s'embruta.
Però no hi fuig del cervell.

Ha aquest roig, intens, de la meva sang,
La lluita li "ha regalat" aquesta,
Funesta i dolorosa ferida.

M'aixecaré,
M'aixecaré i caminaré.
Encara que sigui sol.

A la penombra de la nit,
Si una espasa em torna a visitar,
Per saludar el meu morir,
Que sigui en l'honor
Del meu destí.

Lèvingir

Comentaris

  • Un poema[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 03-09-2009 | Valoració: 10

    molt sentit i valent amb paraules clau que et fan treure la força d'allà on no la tens.
    M'ha agradat Lèvingir la teva empenta poètica.
    Una abraçada.

    Mercè

  • Gràcies...[Ofensiu]
    marta_gut | 03-09-2009 | Valoració: 10

    ...per les teves paraules. L'opinió dels altres és sempre ben rebuda i una empenta per millorar.
    Molt impactant i encoratjador el teu poema. :)
    Continuaré llegint-te!

    Una abraçada,
    Marta.

  • increïble[Ofensiu]
    xocos | 06-06-2009 | Valoració: 10

    "M'aixecaré,
    M'aixecaré i caminaré.
    Encara que sigui sol"
    =)

  • A l'atac, català! Un palíndrom que he vist avui :P[Ofensiu]
    Cargolsalalluna | 29-04-2009

    Ei! Si vols tristesa compartida de sang i fang mira't "El primer alè del mot darrer", m'ha fet il·lusió veure-hi els mateixos mots.


    Pd: I el "Moltes Vegades" és genial, genial!!

    Salut!!

  • Encara què sigui sol[Ofensiu]
    ESTEL | 13-11-2008 | Valoració: 10

    quantes vegades després de la lluita ens sentim sols, però tirem endevant, tampoc ens queda altre, i de fet ens fem més forts.
    Tant de bo fóssim més oberts de ment i puguéssim compartir tant el moments bons com els dolents, perquè la necessitat de expresar els nostres sentiments i no poder-ho fer és el que ens mata per dintre.

    Quan de sentiment hi poses en tot el que escrius.
    Un petó i gràcies per les teves paraules

  • A un antic drac vermell[Ofensiu]
    Grocdefoc | 01-09-2008

    Ets una passada, drac vermell!
    Aquest poema m'ha agradat.
    Et continuaré llegint.

  • A: Lèvingir[Ofensiu]
    Grocdefoc | 01-09-2008

    A: Darkman, Francesc Arnau i Chinchilla, Sisquatre, Lèvingir, Nonna-Carme, Clar de lluna, micanmica, casperdut, … benvolgudes i benvolguts,
    Gràcies a tots, per les vostres benvingudes, paraules i estímuls !
    Tot just m'acabo d'estrenar en aquests RC i tinc la sensació de que se m'han obert molts llibres que he de llegir: tots els vostres escrits…
    De moment, però, encara no sé per on navego… També m'estreno en aquestes experiències virtuals, i ja he fet una errada: enviar dues vegades el mateix escrit...
    Em sento una mica feixuga... em perdo una mica, encara, dins de tota aquesta xarxa.
    Però suposo que me'n sortiré. Us tornaré a escriure amb les meves opinions.
    Una abraçada,

  • impactant[Ofensiu]
    ANEROL | 25-08-2008 | Valoració: 10

    dramàtic. Corprén

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lèvingir

Lèvingir

189 Relats

1173 Comentaris

189494 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Lèvingir, Un antic drac vermell

escric: -perquè sento, demano i crido parlo, enraono i mai retrocedeixo.



jlherj@gmail,com


Sempre hi ha un record per la gent que s'estima encara que a vegades no hi siguis o no hi puguis ser tant com voldries