Si he de morir que sigui en l'honor del meu destí

molt sentit i valent amb paraules clau que et fan treure la força d'allà on no la tens.
M'ha agradat Lèvingir la teva empenta poètica.
Una abraçada.

Mercè

...per les teves paraules. L'opinió dels altres és sempre ben rebuda i una empenta per millorar.
Molt impactant i encoratjador el teu poema. :)
Continuaré llegint-te!

Una abraçada,
Marta.

"M'aixecaré,
M'aixecaré i caminaré.
Encara que sigui sol"
=)

Ei! Si vols tristesa compartida de sang i fang mira't "El primer alè del mot darrer", m'ha fet il·lusió veure-hi els mateixos mots.


Pd: I el "Moltes Vegades" és genial, genial!!

Salut!!

quantes vegades després de la lluita ens sentim sols, però tirem endevant, tampoc ens queda altre, i de fet ens fem més forts.
Tant de bo fóssim més oberts de ment i puguéssim compartir tant el moments bons com els dolents, perquè la necessitat de expresar els nostres sentiments i no poder-ho fer és el que ens mata per dintre.

Quan de sentiment hi poses en tot el que escrius.
Un petó i gràcies per les teves paraules

Ets una passada, drac vermell!
Aquest poema m'ha agradat.
Et continuaré llegint.

A: Darkman, Francesc Arnau i Chinchilla, Sisquatre, Lèvingir, Nonna-Carme, Clar de lluna, micanmica, casperdut, … benvolgudes i benvolguts,
Gràcies a tots, per les vostres benvingudes, paraules i estímuls !
Tot just m'acabo d'estrenar en aquests RC i tinc la sensació de que se m'han obert molts llibres que he de llegir: tots els vostres escrits…
De moment, però, encara no sé per on navego… També m'estreno en aquestes experiències virtuals, i ja he fet una errada: enviar dues vegades el mateix escrit...
Em sento una mica feixuga... em perdo una mica, encara, dins de tota aquesta xarxa.
Però suposo que me'n sortiré. Us tornaré a escriure amb les meves opinions.
Una abraçada,

dramàtic. Corprén