S'HA FET LA LLUM

Un relat de: Janes XVII
Com la llum que banya els meus ulls en una marina d’en Sorolla, les lletres ben arrenglerades que desfilen sota la batuta d’uns dits curulls de cultura, m’enlluernen l’ànima per uns instants que no s’esgoten i m’exalten el deliri per l’escriptura. El somriure, sense gel, és la copa que gaudiré les hores lluny del son.

Comentaris

  • Posar-s'hi quan...[Ofensiu]
    llpages | 19-02-2025 | Valoració: 10

    l'amenaça del full en blanc és vençuda amb el relat al cap.

  • escriure[Ofensiu]
    Atlantis | 18-02-2025

    Plasmes el moment que la mà t'empeny a escriure el què et volta pel cap?

  • Llum i somrís[Ofensiu]
    Marina Márquez | 17-02-2025

    Adoro aquesta llum i aquest moment. Jo ja fa dies i el trobo a faltar. Però llegir a d'altres em manté propera, en certa manera, a aquesta sensació. El somriure ni fred ni diluït sona molt bé.

    Li estic agafant el gust a treure capes de significat a allò que escrius.