Setembre

Bona vesprada, Magda:
Gràcies per la teua amabilitat de llegir-me el meu poema "La terra està trista" i la teua opinió. M'alegra que t'haja abradat.
Ens seguim llegint i una abraçada.
Perla de vellut.

A mi, em sembla un relat amb els noms de l'any. És com una metàfora sobre l'amor tardà. Molt ben reixit,, Magda.
M'ha agradat com el planteges.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT.

Entenc que el relat tracta d'un actor que interpreta el mes de setembre, però no pot deixar de pensar en la casa que desitja.
Són coses de la tardor, ara es replanteja tota la vida i veu que haurà de seguir actuant, però descobreix una vocació tardana d'arquitecte, impossible de complir.
Una manera fina de mostrar la decadència i els desitjos insatisfets.

Bon dia, Magda Garcia:

Un text que suggereix en poques paraules i que dona peu a continuar-lo. M'agrada com parles d'aquesta casa fins a tal punt que dius que l'estimes.
I és que hi ha coses materials que es fan també estimar, i sobretot un habitatge que pot amagar tantes coses i s'hi poden viure multitud de vivències.
T'inspiro a escriure'n algunes i convertir el full en blanc en aquestes futures històries de cara a la tardor.

Una abraçada,

Helena

Entenc que la compra de la casa estimada va frustrar-se al final, ho he entès bé? Un text una mica críptic, al meu parer. A banda, al meu entendre les coses s'aprecien, mai s'estimen, només s'estimen les persones, però ho dic a títol personal.

Entenc que la compra de la casa estimada va frustrar-se al final, ho he entès bé? Un text una mica críptic, al meu parer. A banda, al meu entendre les coses s'aprecien, mai s'estimen, només s'estimen les persones, però ho dic a títol personal.

Potser no és el que voldríem, però si arriba al rescat un amor tardà...
Amb total cordialitat

Intentar d'alguna manera estimar el que fem, tot i que la decisió, ara hagués estat una altra, resulta més suportable. No sé si ho he sabut interpretar Magda.
Una abraçada i bon cap de setmana.

Rosa.