Cercador
Serenade d’ Schubert
Un relat de: aleshores- Compartir:
són dos, en pau,
i davant tenen l’aigua;
davant, se la miren;
amb molt de temps al davant:
ja han fet el que toca,
i ara al capvespre somnien que naveguen,
com les barques de la platja
en la placidesa del moment,
pentinant l’aigua
i repetint el motiu de la peça
un darrere de l’altra,
amb els rems.
Dues gavines planen lluny
i doblen moviments suaus, amb la brisa.
No hi ha pressa, hi ha assoliment,
hi ha calma, de tot, dels sentits, de la vida...
i per davant només la placidesa hipnòtica de l’aigua.
Que soni dues vegades
com tot en aquesta peça:
un sol cop seria escàs:
no ho mereix.
Calma.
Ja no importa que el temps millor quedés enrere.
Calma.
Comentaris
-
Música [Ofensiu]Prou bé | 16-04-2025
Música feta poema. Poema que és música. Versos que inspiren i s'inspiren en la música. Serenade de les aigües plàcides i del vol de les gavines en sincronia amb els navegants.
Gràcies.
Amb total cordialitat -
La corrent de l'aigua.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 14-04-2025
No sé per què m'ha fet recordar a un poema meu de fa tres anys MOLL DE GREGAL. Encara que molt diferent en la forma si força semblant en la significació. Llegir aquest meditós i exquisit poema m'ha estat com un posar la ment en blanc, endinsar-me en llurs paraules i finalment deixar-me endur per la corrent de l'aigua.
-
La corrent de l'aigua.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 14-04-2025
No sé per què m'ha fet recordar a un poema meu de fa tres anys MOLL DE GREGAL. Encara que molt diferent en la forma si força semblant en la significació. Llegir aquest meditós i exquisit poema m'ha estat com un posar la ment en blanc, endinsar-me en llurs paraules i finalment deixar-me endur per la corrent de l'aigua.
-
La corrent de l'aigua.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 14-04-2025
No sé per què m'ha fet recordar a un poema meu de fa tres anys MOLL DE GREGAL. Encara que molt diferent en la forma si força semblant en la significació. Llegir aquest meditós i exquisit poema m'ha estat com un posar la ment en blanc, endinsar-me en llurs paraules i finalment deixar-me endur per la corrent de l'aigua.
-
Música[Ofensiu]SrGarcia | 14-04-2025
Schubert, el gran romàntic. La poesia captura un moment de pau absoluta, un moment d’Unió entre música, naturalesa i la vida del narrador.. Els versos curts i les pauses mostren un ritme tranquil, un ritme meditatiu, sense excesos. El ritme té alguna cosa de musical, amb repeticions, com és corrent a aquest art, i disgressions que acaben d’omplir el sentit dels versos. (Les gavines)
Una poesia que evita el patetisme, tant en la forma, quasi musical, com en el fons, és tota ella un cant a la calma, a la reflexió tranquil·la.
Una poesia que és com un quadre impresionista.
l´Autor
300 Relats
780 Comentaris
153559 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88