Cercador
Sense Tibet
Un relat de: BadiArumister- Compartir:
L’Arnau arriba a casa abatut per la feina i la baixada de l’alcohol. Però les cames segueixen per inèrcia, igual que la resta del cos. Podria seguir funcionant hores i hores, l’han entrenat per allò, ha après a desconnectar el cap. “Igual que un yogui però sense Tibet”, pensa. Però sap que necessita aquelles sis hores de son que té per endavant si demà no vol ser un ninot de drap. Quan obra la porta de casa, la foscor i el silenci se li enfilen a les espatlles. La Marta està dormint. Sap que ja no l’espera i ell tampoc espera que l’esperi. Sap perfectament que girar-li l’horari a una persona que busca feina tot el dia des de casa, només estimula i amplifica el seu desordre mental. Ja ho han comprovat i no té ganes de tornar-hi a passar. El què no recorda és com va passar, quin dia va ser el primer que la va trobar dormint al tornar. Recorda vagament aquell dia que van discutir, que ella va decidir dormir sola al sofà i al cap d’una hora ja era al llit una altra vegada perquè tenia fred. I el polvo de reconciliació que només va fer un reset d’aparences. Podria ser aquell dia, però no n’està segur perquè ja fa temps de tot allò.
Es posa al llit vigilant de no despertar a la Marta i tremola tímidament quan el seu cos entra en contacte amb els llençols freds. Belluga les cames per mirar d’escalfar-se però acaba arronsant-les per reduir la superfície de contacte. En el transitori previ al son, que és breu i agradable per la baixada de la cervesa, pensa en fer-li un petó a la Marta i potser alguna cosa més, però s’adorm abans de decidir-se.
Al matí el desperta el soroll d’un grup electrogen que hi ha al carrer des de fa una setmana. Es torna a adormir fins a les tres del migdia que es desperta i s’arrossega fins a la dutxa. “He de comprar unes cortines”, pensa mentre s’eixuga el cos amb la tovallola i contempla el bassal que s’ha format davant la banyera. “Ja fa un any que he de comprar unes cortines”, rectifica mentalment.
La Marta està asseguda a la taula del menjador fumant i bevent cafè mentre busca feina per internet. L’Arnau se li acosta per darrera, li passa els braços al voltant del cap i li fa un petó a la galta mentre es repenja al canto de la taula. “Bon dia, preciosa” diu ell “Bon dia” contesta ella sense apartar la vista de la pantalla.
Es serveix un cafè, se’l beu mentre es fuma un cigarro i se’n va a treballar.
Es posa al llit vigilant de no despertar a la Marta i tremola tímidament quan el seu cos entra en contacte amb els llençols freds. Belluga les cames per mirar d’escalfar-se però acaba arronsant-les per reduir la superfície de contacte. En el transitori previ al son, que és breu i agradable per la baixada de la cervesa, pensa en fer-li un petó a la Marta i potser alguna cosa més, però s’adorm abans de decidir-se.
Al matí el desperta el soroll d’un grup electrogen que hi ha al carrer des de fa una setmana. Es torna a adormir fins a les tres del migdia que es desperta i s’arrossega fins a la dutxa. “He de comprar unes cortines”, pensa mentre s’eixuga el cos amb la tovallola i contempla el bassal que s’ha format davant la banyera. “Ja fa un any que he de comprar unes cortines”, rectifica mentalment.
La Marta està asseguda a la taula del menjador fumant i bevent cafè mentre busca feina per internet. L’Arnau se li acosta per darrera, li passa els braços al voltant del cap i li fa un petó a la galta mentre es repenja al canto de la taula. “Bon dia, preciosa” diu ell “Bon dia” contesta ella sense apartar la vista de la pantalla.
Es serveix un cafè, se’l beu mentre es fuma un cigarro i se’n va a treballar.