Sense presumpció

Un relat de: Magda Garcia
M'escampa crema solar pel clatell sense adonar-se que tinc plomes i que resulta impossible que la meva pell es protegeixi. No necessito protecció. Ni crema solar, ni tampoc barret. I ella s'ha entestat a cobrir el meu cap amb una pamela de palla. Jo em sento ridícul i si observo el meu cos encara més. M’ha obligat a vestir un tanga. Jo que sempre he viscut lliure voletejant per tot arreu. A veure si s'adona que sóc un gall. Però un gall de debò. No un impostor. Com a bon lligó que soc mai presumeixo del meu èxit amb les dones.

Comentaris

  • Valent[Ofensiu]
    llpages | 04-02-2025

    Jo no provaria de plantar un capell i un tanga a un gall, probablement sortireu cosit a picossades de l'animal. Però la sola imatge del resultat final d'aquest abillament tan bestial fa petar de riure. Enhorabona, Magda!

  • Gallet[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-02-2025

    Un relat fresc i enginyós. Qui tip de riure, un gall amb tanga i barret, mentre li posen crema solar. Ha de rabiar per força.

    L'únic que m'ha fet meditar és el final; la femella del gall és la gallina, però ell parla de dones. Potser aquest gall és metafòric, potser és el que en diem un gallet, però a les seves hores baixes

  • El gall presumeix [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-02-2025 | Valoració: 10

    M'ha fet molta gràcia com planteges a un gall. Aquest gall no necessita cap protecció ni barret. Voleteja com a un gall i triomfa.
    M'ha agradat molt.
    Vaja, impressionant!
    Enhorabona.
    Un microrelat molt complet.
    Cordialment.

  • El gall del galliner[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-02-2025 | Valoració: 10

    Quina bona metàfora, Magda! El gall, amb, o sense presumpció, no li calen tantes parafernàlies, sempre és el rei del galliner.

    Una abraçada.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

167 Relats

590 Comentaris

55767 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.