SENSE PERESA (CONTE)

Un relat de: PERLA DE VELLUT

SENSE PERESA
(CONTE)



Poc a poc es va anar acostumant Rosalia a la vida de l’escola, tan agust es trobava en la classe com en la seua pròpia casa i al costat de la seua família. Ja tenia sis anys.
Des que va començar a tenir ús de raó l’havien acostumada a l’ordre, precedia ordenadament sempre.
Sa mare la cridava pel matí, a una hora ni molt prompte ni molt tard i abandonava el llit, sense peresa. Allí estudiava i aprenia, sense prejudicis de xerrar i riure’s quan podia amb les seues companyes, especialment amb dos o tres a qui ella donava el títol d’amigues, encara que d’algunes de més edat que ella, tenien un caràcter paregut i que sempre li portaven dolços, joguets i llepolies.
Un dia, sa mare, Elionor, li va preguntar on treia totes aquelles llaminadures.
- Me les donen les meues amigues, va contestar Rosalia.
- I quines són les teues amigues?
- Tu no les coneixes, són xiquetes del col•legi.
- En aquest cas, tindràs més de cinquanta amigues.
- Ah! no ho són totes. Ara en tinc tres: Fabiana, qui és la que em va donar aquest estoig; Roser, que em va regalar algunes gemes, i Ermínia, que em va donar aquests clavells. Jo també voldria fer-les un regal.
- És natural, doncs si sempre reps regals i mai correspons, a elles, et semblaries a les persones avaricioses i egoistes, que es creuen amb dret a tot el dels seus amics, sense jutjar obligades a correspondre’s amb fineses semblants als que accepten dels altres.
- Què les donaria? – va dir Rosalia.
- Pots donar-les alguns d’aquells cromos que et va regalar el teu avi: Tria un per a cadascuna i que acabe aquí el vostre donar i prendre.

Comentaris

  • Ros Martí | 12-09-2021

    Doncs apa, un cromo per cadascuna i llestos...

    Ah. Blop és una onomatopèia: el so de desaparèixer de sobte.

  • Comentari [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-09-2021

    Gràcies pel teu comentari.
    Molt interesant el Conte.
    Salutacions, Joan

  • M'agrada[Ofensiu]
    Soleia | 09-09-2021

    A mi m'ha semblat que a la mare, dona que es preocupava de donar-li bons hàbits a la seva filla, no li agradava que li regalessin objectes amb un cert valor, llavors per tallar el costum li va fer regalar un cromo a cadascuna, d'aquesta manera va pretendre acabar-ho. Però no sabem si ho va aconseguir.
    Poder li preocupava tenir problemes amb els pares de les seves amigues?

    Abraçada poètica!

    Soleia

  • Identitat Inedita | 05-09-2021

    A mi m'ha agradat molt. Jo també feia intercanvis i aquesta pràctica entre les que vàrem quedar amigues va durar molt, amb algunes encara fins ara, roba, pintures, marits..
    No marit, no
    No sé per què la mare ha volgut tallar aquesta juguesca que no fa més que ensenyar a negociar, a ser generós i honest en la vida quotidiana i fins i tot comercial. Les veïnes intercanvien oli per ous, O un pastisset per un cangur... És bonic l'intercanvi
    Moltes abraçades

  • Identitat Inedita | 05-09-2021

    A mi m'ha agradat molt. Jo també feia intercanvis i aquesta pràctica entre les que vàrem quedar amigues va durar molt, amb algunes encara fins ara, roba, pintures, marits..
    No marit, no
    No sé per què la mare ha volgut tallar aquesta juguesca que no fa més que ensenyar a negociar, a ser generós i honest en la vida quotidiana i fins i tot comercial. Les veïnes intercanvien oli per ous, O un pastisset per un cangur... És bonic l'intercanvi
    Moltes abraçades

  • Canvis i regals[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 05-09-2021

    Sense peresa de fer regals i canvis

    M agrada i en recorda a l escola!
    Quins bons records

    Gràcies Rafel

  • Canvis i regals[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 05-09-2021

    Sense peresa de fer regals i canvis

    M agrada i en recorda a l escola!
    Quins bons records

    Gràcies Rafel

  • Els cromos[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-09-2021 | Valoració: 10

    Conte ple de tendresa. He recordat la meva infantesa i les col·leccions de cromos i els canvis. Molt divertit. Enhorabona.

  • Una situació habitual[Ofensiu]
    Atlantis | 03-09-2021

    És normal que els nens si nenes es canviïn regals o objectes . Aquí la mare dona un bon consell. Un relat petit ben explicat.

  • Correspondre.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-09-2021

    La mare té raó; cal correspondre; també sembla que vulgui acabar aviat amb aquest joc, i , especialment, sense que li costi gaire.
    Un relat infantil molt bonic, que trobo una mica irònic.

  • Magnífic conte[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 02-09-2021 | Valoració: 10

    Molt bé!!

    Un relat formal i alhora divertit, com em solen agradar a mi, si bé també m'agraden d'altres tipus.

    Realment, potser la mare és una mica garrepa, o feta al seu estil antic, però és mitjanament comprensible el seu punt de vista.

    Les amigues són generoses i això s'ha de valorar, crec jo.

    Ens veurem per relats, Perla de Vellut. ¡¡Sempre saps sorprendre'm!!

  • Saviesa[Ofensiu]
    Prou bé | 01-09-2021

    De la mare. Quan la canalla comença a repartir-se les joguines, pot ser un problema! Ben plantejat en forma de conte! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PERLA DE VELLUT

PERLA DE VELLUT

82 Relats

1514 Comentaris

55130 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Sóc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.
Vaig estudiar tècnic administratiu i batxillerat superior en Sevilla.
Em vaig presentar a oposicions com a Auxiliar de classificació i repartiment i vaig aprovar, sent la meua destinació a Vilanova de Castelló (València), en la qual he estat treballant com a carter 38 anys de servei. Actualment esitc jubiliat des de l'any 2013.
Em dedique, actualment a llegir alguns llibres i d'obres poètiques, de diferents autors.
També a escriure i compondre poesies, que és la meua afecció favorita.
He obtigunt premis literaris en valencià a Vilanova de Castelló, en els anys 1984, 1986 i 2003.

llamprmc@gmail.com