SEMPRE ÉS ARA

SEMPRE ÉS ARA


Sempre és ara. El vent, que fa mil·lennis

que bufa, em besa la cara amb la mateixa

urgència amb què ho va fer el primer dia.

Les ones, eternes escultores de penya-

segats, cusen present i passat amb cada

embat. Miro l’horitzó i sé que tot el que

serà convergeix en aquesta línia líquida.

No hi ha res més enllà d’aquest instant.

Tot el temps respira un sol alè, aquí, ara.






18/11