Semblança

Un relat de: aleshores
Ningú ocuparà el teu lloc
malgrat se t’assembli,
ni el moment ni la forma,
ni la intenció s’igualen:
tots diferents
prò en aparent semblança.

I en conjunt formen el mateix poble:
els que s’envolen i els que descansen,
l’estol variat prò eternament fidel
a ell mateix.

I tot i així,
imperceptiblement subjecte
al ribot de la història,
esdevindrà algun dia
una altra cosa.


Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-03-2026

    Bon dia, Aleshores:
    Gràcies per comentar-me el meu poema "Com son les persones".
    Molt ben detallat.
    Cordialment.

  • Tot per al poble. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-03-2026

    Una poesia que realça tot per al poble. La història va fent la fidelitat per a ser sempre lleials. Sí, tot va canviant a través del temps. Els teus versos són exactes i molt ben detallats.
    Que passes una bona nit.
    Gràcies per comentar-me el meu poema "Com son les persones".
    Amb total cordialitat.

  • L'¡estol[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-03-2026

    Una poesia molt bonica. Toca el tema de l'individu dins d'una col·lectivitat que sempre és molt problemàtic. Per alguns primer és l'individu, per als altres, l'estol és primer. Això té importància fins i tot a les idees polítiques. L'estol sempre és el mateix, encara que els individus hagin canviat.

    Bona imatge la del ribot de la història: els individus també importen. Són ells els qui formen l'estol.