Secret d’estat, fosses del passat. (Gernika)

No es podia parlar. Era un moment d’aquells que ara anomenaven “Estat d’excepció”. Un franquisme encrostat en aquell fosc passat. Llibertat d’expressió per les dones i els nens, i per aquelles persones que en van viure els moments.

Les pancartes al vent, i els xiulets i els tambors, no ens deixaven parlar, ho volien tapar. Eren morts i més morts, altres mutilacions, van ser masses presons i més foscos racons.

Sempre hi ha més raons, per escriure del món, de la guerra i la pau, de l’amor, de la mort. Del passeig pel record, del present que és més fort.
El silenci no és més, una part de la por. La paraula té drets, és una arma amb color.
I les llengües del món, un tresor per guardar. Cal somiar i caminar, sense mai oblidar, aquells crims del passat, i potser els que són vius. Per cantar a l’amor, a la vida, i a tot.

Un viatge a l’espai, un somriure massai, i l’invent més preuat era el mot llibertat.


Pis. Dig. Int.:
La llibertat és un dret no una utopia...i en aquesta via: L’educació és un dret no un privilegi (No més retallades!!!).

...al carrer, que és febrer!!!