Secret d’estat, fosses del passat. (Gernika)

Un relat de: free sound
No es podia parlar. Era un moment d’aquells que ara anomenaven “Estat d’excepció”. Un franquisme encrostat en aquell fosc passat. Llibertat d’expressió per les dones i els nens, i per aquelles persones que en van viure els moments.

Les pancartes al vent, i els xiulets i els tambors, no ens deixaven parlar, ho volien tapar. Eren morts i més morts, altres mutilacions, van ser masses presons i més foscos racons.

Sempre hi ha més raons, per escriure del món, de la guerra i la pau, de l’amor, de la mort. Del passeig pel record, del present que és més fort.
El silenci no és més, una part de la por. La paraula té drets, és una arma amb color.
I les llengües del món, un tresor per guardar. Cal somiar i caminar, sense mai oblidar, aquells crims del passat, i potser els que són vius. Per cantar a l’amor, a la vida, i a tot.

Un viatge a l’espai, un somriure massai, i l’invent més preuat era el mot llibertat.


Pis. Dig. Int.:
La llibertat és un dret no una utopia...i en aquesta via: L’educació és un dret no un privilegi (No més retallades!!!).

...al carrer, que és febrer!!!

Comentaris

  • Potser algun dia [Ofensiu]
    joanalvol | 12-02-2012 | Valoració: 10

    hom veurà clar que no costa pas gaire plantar-se als corruptes que sota la batuta del poder volen ensinistrar-nos per seguir xuclant.
    Potser algun dia donarem la volta a la truita.

    M’agrada com cerques els mots per assolit musicalitat i ritme.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: