Sastre inaccessible

Si el vestit no és per a mi, com és que pregunta sovint quins son els meus colors i teixits favorits? El cotó del Nil en beix, negre i castanyer em fascina. Sobretot combinat amb camisa coll mao amb un toc desenfadat.
Però perdona que insisteixi: si realment el vestit no és per a mi, per què l'he enxampat mesurant pantalons i americanes del meu vestidor?
Potser ho deu fer per compensar la manca de clients i que, justament per aquest motiu, assumeixo des de l’inici del seu projecte el lloguer del local, el sou del dependent i de la cosidora. Fa mesos i mesos que no te vendes ni rep encàrrecs.
El més trist és que no està preparat per assumir-ne el fracàs. Ni per reconèixer el seu desgavellat projecte. Una sastreria selecta, exclusiva, amb magnífics teixits i dissenys innovadors, en un local sublim. Inimitable.
Però en un llogaret aïllat enmig del no res. Si algú s’ha perdut venint no ho sabrem mai. Estem sense cobertura.