SANTUARI DE SANT SALVADOR DEL BOSC. LLIMIANA. EL PALLARS JUSSÀ

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del santuari de San Salvador del bosc , situat en la vessant nord de la serra del Montsec de Rúbies, en el terme de Llimiana.










L'origen de l'emplaçament és una església romànica, es sospita però , d'una ocupació anterior del segle XI. En ell es conserva una talla petita de fusta del mateix sant.

La devoció a aquest sant s'estén a molts altres termes veïns del Pallars i la Noguera.

L’edifici ha estat reformat moltes vegades, la darrera actuació estaria datada al segle XVIII.

L’ermita no té cap ornamentació destacada en el seu exterior, les seves parets són de construcció irregular.

Té una sola nau i un absis.

Dins l’ermita trobareu una sala plena d’ofrenes dels peregrins, que les deixen com a testimoni de la seva pregària i prometença. Era molt popular el seu romiatge per demanar-li alguna petició. En general, es demana curació de malalties o bé la recuperació d’algun traumatisme.




Es fa un aplec popular cada any, l'últim diumenge de Setembre. Antigament es celebrava l'aplec per la diada de Sant Miquel (29-setembre), suposem que coincidia amb l’altre ermita que hi ha al costat, que és l’ermita de Sant Miquel.

Les restes de l’ermita de Sant Miquel de Llimiana , son encara localitzables, amb una certa dificultat , a peu del camí de les Cent Corbes.

A mitjans del segle XX es celebrava cada dissabte del mes de setembre i l’últim dissabte més a prop de la diada de Sant Miquel es reunien els capellans de Llimiana, Cellers i Guàrdia per a pujar al santuari.

Abans d’aquests anys es celebrava pel mes d’abril, per la diada de Sant Marc (29-abri ).

Actualment l’ermita de Sant Miquel resta oblidada, encara que en les ruïnes hi destaca un absis romànic.

S’explica que algú va decidir baixar sant Salvador a aquesta ermita d’avall, la ermita de Sant Miquel, misteriosament però, el sant tornava a aparèixer en el seu lloc elevat. Tantes vegades que baixaven el sant, el sant tornava a estar a dalt al santuari. Considerant que la divinitat volia estar al seu lloc, finalment van fer-li la capella al seu lloc enlairat.

Els vells contaven que en aquelles dates dos pastors tenien una rivalitat quasi malaltissa, que es va traslladar a la ubicació de sant Salvador, i quan un baixava el sant a Sant Miquel , l’altre pastor aprofitava la ocasió per a tornar el sant a l’actual emplaçament on hi ha el santuari. http://www.llimiana.com/santsalvador.php

No se’n recull cap dada a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Pallars_Juss%C3%A0#Llimiana

El Pallars, sense cap mena de dubte està prop de Déu, i lluny, massa lluny de la megalòpolis barcelonina, oi?

Pels catalans el patrimoni històric i la seva documentació son un imperatiu ètic.