SANTA EULÀLIA DE BEGUDÀ. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Mercè Mañach retratava l’església de Santa Eulàlia de Begudà , contemporània de la de Sant Esteve de Sant Joan les Fonts; va ser bastida sobre una edificació anterior, essent consagrada l'any 1118. Apareix esmentada en documents del 1034 i del 1079, data en que els Vescomtes de Bas feren donació del temple al Monestir de Sant Joan les Fonts.



L'any 1463 l'església ve esmentada com "Sant Jaume de Begudà", posant de manifest un canvi de patronatge que perdurarà fins ben entrat el segle XVII.

La descripció tècnica ens diu ; Església romànica desfigurada pels afegits i reformes fetes en èpoques posteriors - són importants les del segle XVII com la porta d'entrada o el 1661 l'escala d'accés al campanar-; va ser construïda amb carreus grossos, ben escairats i treballats.

És una església romànica d'una sola nau, de volta de creueria i absis semicircular , construïda amb carreus grossos, ben escairats i treballats. Actualment l'absis no es veu exteriorment, així com els laterals que foren oberts per acollir les capelles laterals.

La porta principal s'obre a la façana de ponent i està adovellada, protegida per una porxo. L'espadanya fou convertida en un campanar de torre. Clau de volta Es troba encastada en un mur lateral. Representa la verge amb l'infant Jesús al braç dret. La primera vesteix túnica llarga amb plecs i portava a la mà un objecte, avui desaparegut. El Nen porta a la mà dreta els rosaris. Els rostres de les dues figures foren trencats a cops de mall. Producte de la transformació del segle XVII en que es modificava la porta d'entrada, l’any 1661 l'escala d'accés al campanar

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com