Cercador
SANTA CECÍLIA DE BEDERS. BELLVER DE CERDANYA. LLEIDA
Un relat de: Antonio Mora Vergés El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de Santa Cecília de Beders , al terme de Bellver, a la comarca de la Cerdanya, sota domini del REINO DE ESPAÑA
La Catalunya romànica en diu ; edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Sobre el mur de ponent hi ha una petita espadanya d’un sol ull. L’església té el detall singular de tenir l’entrada a la façana nord, fruit de refeccions tardanes.
L’aparell és de pedra calcària, trencada a cops, en peces allargades de mides variades, posades en filades horitzontals de gruixos desiguals, que palesen formes poc elaborades i austeres de l’arquitectura del segle XII.
L’absis té la façana llisa sense basament ni cornisa, amb una finestra de doble esqueixada al mig, formada per un doble arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, llargues i primes, brancals de la mateixa pedra i una llosa gran per ampit. Tocant a la nau hi ha una finestreta rectangular, alta i prima, oberta en una altra època. Actualment l’absis i la nau són separats per una
gruixuda paret, construïda en esdevenir l’absis la sagristia de l’església.
La major part de la nau és reconstruïda. De la primitiva edificació resta la part més propera a l’absis, amb una finestra de doble esqueixada força irregular al costat meridional, de tipus semblant a la de l’absis, amb un doble arc de pedra tosca, bonyegut, i muntants igualment de tosca. És oberta justament al punt de trobada de la paret primitiva amb la reconstruïda. Aquesta façana té una deformació bastant marcada; es bomba cap endins a la part inferior i s’obre després un altre cop. El frontispici mostra els senyals de més d’una reparació.
La porta d’accés del costat nord es va obrir segurament quan es va reconstruir l’església. És situada precisament a la part nova.
Una altra modificació important és la coberta, refeta amb estructura de fusta i lloses de pissarra en lloc de la volta de canó original, de l’arrencada de la qual es veuen indicis a prop de l’arc preabsidal.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7572
Quan al topònim Beders:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6793
La fredorada d’aquest gener de l’any 2023, ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola” maleïda.https://www.blogger.com/u/2/blog/post/edit/6688346317955926536/8278787374400226472
La Catalunya romànica en diu ; edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Sobre el mur de ponent hi ha una petita espadanya d’un sol ull. L’església té el detall singular de tenir l’entrada a la façana nord, fruit de refeccions tardanes.
L’aparell és de pedra calcària, trencada a cops, en peces allargades de mides variades, posades en filades horitzontals de gruixos desiguals, que palesen formes poc elaborades i austeres de l’arquitectura del segle XII.
L’absis té la façana llisa sense basament ni cornisa, amb una finestra de doble esqueixada al mig, formada per un doble arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, llargues i primes, brancals de la mateixa pedra i una llosa gran per ampit. Tocant a la nau hi ha una finestreta rectangular, alta i prima, oberta en una altra època. Actualment l’absis i la nau són separats per una
gruixuda paret, construïda en esdevenir l’absis la sagristia de l’església.
La major part de la nau és reconstruïda. De la primitiva edificació resta la part més propera a l’absis, amb una finestra de doble esqueixada força irregular al costat meridional, de tipus semblant a la de l’absis, amb un doble arc de pedra tosca, bonyegut, i muntants igualment de tosca. És oberta justament al punt de trobada de la paret primitiva amb la reconstruïda. Aquesta façana té una deformació bastant marcada; es bomba cap endins a la part inferior i s’obre després un altre cop. El frontispici mostra els senyals de més d’una reparació.
La porta d’accés del costat nord es va obrir segurament quan es va reconstruir l’església. És situada precisament a la part nova.
Una altra modificació important és la coberta, refeta amb estructura de fusta i lloses de pissarra en lloc de la volta de canó original, de l’arrencada de la qual es veuen indicis a prop de l’arc preabsidal.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7572
Quan al topònim Beders:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6793
La fredorada d’aquest gener de l’any 2023, ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola” maleïda.https://www.blogger.com/u/2/blog/post/edit/6688346317955926536/8278787374400226472
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425697 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS