SANTA CÀNDIA DE LES BRESQUES. ORPÍ. L'ANOIA DESCONEGUDA

Ens trobàvem a l'àrea de Bellaterra a les 7,00 del dissabte 24 d'abril de 2.010, la Raquel, el Toni, l'Antoni Uriz, el Santiago Moya i l'Antonio Mora Vergés, marxaríem tots junts amb un vehicle, i en atenció a la Raquel i el Toni, ens aturaríem a recollir una imatge de Sant Quintí de Castellbisbal; al voltant de les 8,00 seiem a la barra de l'hostal del Bruch on esmorzàvem, ens quedava força estona per arribar a la nostra destinació del mati ; el poble de Santa Càndia, accessible des de la carretera que segueix la riera de Carme a partir de la Pobla de Claramunt.

El petit nucli d'habitatges al voltant de l'església gòtica es troba a l'altra banda de la riera de Carme, a la riba esquerra, davant el poble d'Orpí, el qual substitueix en la capitalitat. Tenim la fortuna de coincidir amb mossèn Adolf, que estan fent els darrers preparatius per a la celebració de l'Aplec de les Bresques de Santa Càndia, tradicionalment era el primer mercat de mel de tota la comarca, i es fa habitualment el darrer diumenge del mes d'abril. Demà pels lectors.

De lloc trobem la següent informació :

L'església la trobem documentada des del segle XIV, malgrat que les excavacions efectuades permeten confirmar l'existència d'unes sitges utilitzades entre els segles X i XIII i el basament d'una església romànica d'una única nau i absis semicircular. Possiblement aquest temple no es arribar a bastir mai.

L'actual capella de Santa Càndia, és un edifici gòtic d'una única nau rectangular amb l'absis poligonal, amb dos trams de voltes d'aresta gòtica. Es va construir un primer tram de la nau molt auster i la porta a la façana sud al segle XV i un segon tram de la nau i el mur de ponent amb l'espadanya al segle XVI. La coberta és de volta de creueria. Exteriorment destaca la portalada catalogable com d'un gòtic tardà o flamíger, a partir d'un arc conopial que arrenca d'unes mènsules decorades amb caps d'àngels. Les arquivoltes sorgeixen d'unes columnes amb capitells decorats amb elements vegetals d'aglans d'alzina. Al timpà hi ha una imatge de Santa Càndia sota un petit dosseret. L'edifici fou restaurat per la Diputació de Barcelona l'any 1985.

A l'interior cal observar les claus de volta: a l'absis es representa l'agnus-dei (una ovella amb la pota doblegada que sosté la creu i l'estendard de la Resurrecció, símbol de la figura de Crist). Al primer tram de la nau es representa la Mare de Déu Majestat amb l'Infant, i al segon tram l'apòstol sant Jaume. La imatge de pedra policromada de Santa Candia que es conserva a l'interior és obra d'Emili colom, una reproducció de l'original gòtic.

Per explicar-se la magnificència d'aquesta església, els Goigs de la Santa recullen una interessant hipòtesis; algun important propietari de la contrada devia fer la seva fortuna amb el comerç amb l'Orient. En aquell temps l'Illa de Càndia o Creta era un dels centres més importants de la Mediterrània, agraït per la seva fortuna i/o en compliment d'un vot, va fer-se amb un relíquia de la Santa, i a la tornada a la seva terra va fer bastir aquest magnífic edifici.

Em sobta coincidir amb un bon nombre de persones - homes i dones - que s'estan preparant per practicar barranquisme, m'expliquen que aquesta és una pràctica molt habitual a la contrada, i que va guanyant practicants de manera exponencial.

Un motiu més per arribar-vos fins aquestes valls plàcides.

© Antonio Mora Vergés