SANT VICENÇ DE CANET D'ADRI. GIRONÉS

Les fotografies nocturnes, malgrat les limitacions del nostre equip, permeten fer-se una idea de les proporcions del temple, precedit pel cementeri, quina tanca - situada en primer pla - ressalta amb excés.

El lloc és documentat com a parròquia ja al segle XI, quan apareix com a Sant Vicenç d'Adri (Sancti Vincentii de Adrio) el 1078 en la venda d'un alou situat en aquesta parròquia, les afrontacions del qual són, a llevant i a migdia, el Riu-sec i la riera de Tornavells, respectivament; a ponent, la vila rural de Canet i, a septentrió, la vila rural Folliana.

L'església és romànica, del s XI; se'n conserven sense alteració tres absis exteriors amb lesenes que divideixen els paraments i que aparentment suporten arcs llombards.

El 1386 els habitants de Canet sol·licitaren d'acollir-se al règim municipal de Girona. D'aleshores ençà Canet tingué la consideració de carrer de Girona

Al segle XIV va ser necessari reforçar l'estructura del temple pel mal estat de conservació. Dos segles més tard es va reformar completament l'edifici afegint-t'hi un campanar de torre i s'hi va adossar una torre en el mur sud , deixant pràcticament oculta la factura romànica.

El temple té planta basilical amb tres naus curtes que estan acabades en tres absis semicirculars. Les naus estan cobertes amb voltes de canó reforçades per arcs torals, que es sustenten en pilars cruciformes i pilastres adossades als murs laterals. Durant la reforma del segle XVI es van substituir els pilars més propers a la zona presbiterial per una gran arcada.

La capçalera és l'element romànic més visible des de l'exterior. Els absis estan decorats amb arcuacions cegues i lesenes. Corona aquesta part del temple el campanar de torre. S'alça sobre la nau principal i té una alçada de dos pisos.