Cercador
SANT TOMÀS APÒSTOL I SANTA MARGARIDA. LES ESGLÉSIES DE CALBINYÀ. VALL DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA " IN PECTORE " DELS PIRINEUS
Un relat de: Antonio Mora Vergés El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?En aquesta ocasió publica una fotografia de Calbinyà, poble situat a 1.013 metres altitud , al terme de les Valls de Valira , a la comarca de
l’Urgell sobirà Alt Urgell).
El lloc de Calbinyà, esmentat el 839 i el 972, fou de la senyoria de la
ciutat de la Seu d’Urgell.
En primer terme, apareix la peculiar església parroquial advocada a Sant
Tomàs Apòstol, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; edifici religiós
d'estructura singular. Consta de dues plantes, la inferior acull l'església de planta
quadrada i coberta amb volta de canó. La superior està dedicada a vivenda. Té
campana de torre de planta quadrada. En una visita pastoral l’any 1758 s'esmenta que anteriorment, Santa Margarida havia estat
l'església parroquial del terme.La retratava A.Moras. l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d l’any
1986. Vista de la façana de l'església.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com una fotografia del interior de l’església de Sant Tomàs Apòstol de Calbinyà.
L’enciclopèdia catalana explica que de Calbinyà en surten tres camins
antics, el de la Seu d’Urgell, el d’Anserall, que s’uneix amb la carretera
d’Andorra i el que duu a l’antic llogaret de Sant Andreu de Calbinyà, situat
més a llevant.
Vora Calbinyà, pel camí que hi mena
des de la Seu, hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Margarida, amb
el campanar de torre escapçat.
Fotografia. Mn. Josep Maria Viñolas EstevaPatrimoni Gencat ens diu de l'església de Santa Margarida de Calbinyà; edifici
religiós en ruïnes. Encara en resta part
del campanar de torre de planta quadrada, escapçat, sense teulada, i alguns
panys de murs. El campanar presenta una porta, mig colgada, que comunicava amb
l'interior de l'església.
També hi ha una finestra a doble esqueixada i a la façana meridional hi ha
les obertures corresponents a segon pis. Els carreus són petits i rejuntats amb
morter de calç.
A dia 11.11.2020 les dades de la Covid.19 a Catalunya ens diuen que segons les dades de les
funeràries facilitades per Salut, 14.745 persones han mort des de l’inici de la
pandèmia.
La setmana passada es van superar les 400 defuncions, xifra que no es
registrava des de principis de maig.
Cuideu-vos molt, les accions contra Catalunya, contra els seus nadius , la
seva llengua, ..., no reben
dissortadament al REINO DE ESPAÑA cap retret penal. El tema del desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, tenim una Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA, això bàsicament beneficia a les Diputacions Provincials, i perjudica als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbaneshttps://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdfCal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial. Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
l’Urgell sobirà Alt Urgell).
El lloc de Calbinyà, esmentat el 839 i el 972, fou de la senyoria de la
ciutat de la Seu d’Urgell.
En primer terme, apareix la peculiar església parroquial advocada a Sant
Tomàs Apòstol, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; edifici religiós
d'estructura singular. Consta de dues plantes, la inferior acull l'església de planta
quadrada i coberta amb volta de canó. La superior està dedicada a vivenda. Té
campana de torre de planta quadrada. En una visita pastoral l’any 1758 s'esmenta que anteriorment, Santa Margarida havia estat
l'església parroquial del terme.La retratava A.Moras. l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d l’any
1986. Vista de la façana de l'església.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com una fotografia del interior de l’església de Sant Tomàs Apòstol de Calbinyà.
L’enciclopèdia catalana explica que de Calbinyà en surten tres camins
antics, el de la Seu d’Urgell, el d’Anserall, que s’uneix amb la carretera
d’Andorra i el que duu a l’antic llogaret de Sant Andreu de Calbinyà, situat
més a llevant.
Vora Calbinyà, pel camí que hi mena
des de la Seu, hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Margarida, amb
el campanar de torre escapçat.
Fotografia. Mn. Josep Maria Viñolas EstevaPatrimoni Gencat ens diu de l'església de Santa Margarida de Calbinyà; edifici
religiós en ruïnes. Encara en resta part
del campanar de torre de planta quadrada, escapçat, sense teulada, i alguns
panys de murs. El campanar presenta una porta, mig colgada, que comunicava amb
l'interior de l'església.
També hi ha una finestra a doble esqueixada i a la façana meridional hi ha
les obertures corresponents a segon pis. Els carreus són petits i rejuntats amb
morter de calç.
A dia 11.11.2020 les dades de la Covid.19 a Catalunya ens diuen que segons les dades de les
funeràries facilitades per Salut, 14.745 persones han mort des de l’inici de la
pandèmia.
La setmana passada es van superar les 400 defuncions, xifra que no es
registrava des de principis de maig.
Cuideu-vos molt, les accions contra Catalunya, contra els seus nadius , la
seva llengua, ..., no reben
dissortadament al REINO DE ESPAÑA cap retret penal. El tema del desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, tenim una Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA, això bàsicament beneficia a les Diputacions Provincials, i perjudica als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbaneshttps://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdfCal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial. Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
l´Autor
6906 Relats
1200 Comentaris
5394055 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.
- IN MEMORIAM. JOSEP FRANCH MESTRE, QUE RETRATAVA PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, ENTRE ALTRES CAN PARELLADA A SANT FELIU DE LLOBREGAT