SANT SALVADOR DE PUIG-ALDER. IN MEMORIAM DEL CASTELL HOMÒNIM. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA.

 L’Angelina Fernández, publica fotografies de    l'església de San Salvador, antiga capella del
castell de Puig-alder, al terme de les Planes d'Hostoles.

El topònim del castell de Puig-alder -Aderer, Pugadder o Podio Alderio-
remet al seu emplaçament, dalt d'un turó, des del qual s'albira tota la
contrada.

L’Antònia Cebollero i Casal, n’escriu a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0404001f.xml

Actualment aquest castell es troba destruït, i resta gairebé només com a
mostra de la seva existència l’ermita de Sant Salvador, relíquia de la capella
del castell que surt documentada L’any 1184. Històricament aquest castell té
molta connexió amb el d’Hostoles, que li és proper; no és estrany, doncs, que
la primera notícia que ens arriba de Puig-alder sigui la que ofereix el
testament sacramental del comte Bernat Tallaferro de Besalú, de l’any 1021. El
testador deixava ambdós castells, Hostoles i Puig-alder, i d’altres possessions
al fill i successor en el comtat, Guillem (“ipsos castellos quos dicunt Ostoles
et Adeder”)

 

En les diverses convinences o pactes feudals que s’establiren al segle XI,
relacionats amb el castell d’Hostoles, sempre surt esmentat el castell de
Puig-alder. Així, en els juraments retuts per Enees Mir a Ramon Berenguer I o
bé a la seva muller Almodls és consignat “ipso castro de Puio Adder vel de ipsa
forteda que ibi est aut in antea ibi erit”). Segons Francesc Montsalvatge i
Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917 ) , en el
testament de Berenguer, de l’any 1141, hi ha diverses deixes. Aquest comte
lliurà el seu castell de Puig Alder (“ipsius castellum quem vocant Pui Alder
sive cum ipso honore”) al seu fill Pere. En el testament signaren Mir
d’Hostoles, Pere de Cogolls i d’altres. Pere Català i Roca (Valls, Alt Camp,
1923 - Barcelona, 2009) pensa que probablement calgui identificar aquest Pere
de Cogolls amb el Pere que rebé el castell o potser la casa forta de
Puig-alder. Pel testament de Mir d’Hostoles, de l’any 1212, els castells
d’Hostoles, de Puig-alder (“Podio Alder”) i Rocacorba passaren a la seva filla
Dolça. Més tard, aquest castell passà a ésser propietat de la casa de
Palafolls. Durant la rebel·lió de la noblesa catalana contra el rei Jaume I el
Conqueridor el 1259, Ramon de Palafolls es posà al costat del comte d’Urgell i
del vescomte de Cardona, la qual cosa li suposà de perdre la potestat del
castell en benefici de Guillem de Castellnou. De tota manera, no trigà en
tornar al si de la família Palafolls —1266—, els membres de la qual hom suposa
que actuaven de castlans. Posteriorment, Ermessenda de Cartellà, senyora
d’Hostoles, portà com a dot a Bernat Hug de Serrallonga, baró de Cabrenys, el
1281, aquest castell de Puigalder, juntament amb el d’Hostoles i Rocacorba. El
1319, la vescomtessa Beatriu prestà homenatge al prelat gironí, a través del
seu marit Dalmau, vescomte de Rocabertí, per raó dels delmes dels castells de
Puig-alder, Hostoles i Rocacorba. A partir d’aquí, el castell de Puig-alder
seguí unes vicissituds idèntiques al d’Hostoles. Així, primer passà a la Corona,
I després, a Francesc Verntallat. Davant aquesta situació, és lògic de pensar
que un castell i altre —el d’Hostoles i el de Puigalder— cessaren de pertànyer
al mateix temps al que fou cabdill dels remences, retornant, novament, a la
Corona.

Poseu la Garrotxa a la vostra agenda.