SANT MARTÍ DEL MAS DE FONTANET. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

La Maria Lluïsa Cases i Loscos escriu de Sant Martí del Mas de Fontanet aCabó, a la comarca de l’Urgell sobirà, de la que en publicava una fotografia el
Jordi Vila Juncá; aquesta església era situada prop de l’actual Mas de Fontanet, a
l’enclavament de Fontanet dins del terme d’Organyà. Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny1930) 1979. Vista de la façana principal de la capella.

El lloc de Fontanet apareix esmentat en un document del 1021, mentre que el
poble, ara desaparegut, ho era en documents dels anys 1026, 1084, 1090, 1091,
1093, 1096, 1100 i 1162, com a part integrant de les possessions de la família
Caboet a la vall de Cabó. Amb la unió de les cases Caboet i Castellbò, l’any
1185, Fontanet passà a formar part del vescomtat de Castellbò —dins de la
batllia de Cabó, quarter d’Organyà—, que gaudí de la jurisdicció alta i
criminal del lloc, mentre que la jurisdicció baixa i civil era exercida pel
capítol de Santa Maria d’Organyà; en cas de pena pecuniària, aquest en rebia la
meitat i el vescomtat l’altra.

 

En la dècada dels setanta encara eren visibles les restes de la curvatura
de l’absis d’aquesta església, situada prop de l’interessant edifici del mas de
Fontanet.

En el llibre de les visites pastorals del 1758 l’església de Sant Martí de
Fontanet era annexa de Santa Maria d’Organyà i en tenia cura Jaume Minoves, del
lloc de Fontanet.

L’any 1904 l’església encara tenia culte.

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.